és primavera quan tot ho fa créixer.
Seguint el vent, oculta entra en la nit.
Calant el món, cau fina i sense fressa.
Camins del camp, i negres tots els núvols,
barques del riu i encès un sol fanal:
a l'alba veus el sòl rogenc xop d'aigua
i amb flors pertot la Ciutat del Brocat.
Joan Ferraté. Cinquanta poesies de Du Fu. 1992
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada