Lo desconhort, XXXVI

«Ramon, els filòsofs que existiren antigament

d'aquesta Art que tu tens no tengueren coneixement,

per la qual cosa sembla que no sigui de gran profit;

i si ella fos vera, hauria estat en el començament

pels filòsofs trobada, car llur enteniment

fou més alt que el teu. Però si no dic veritat

i l'has rebuda de Déu, estàs equivocat

quan tems que després de la teva mort véngui a no-res,

ja que tot allò que Déu dóna ve a bon compliment.

Més encara, mentre que els antics vivien,

les arts que conreaven no foren objecte de lloança,

sinó que ho han estat pels altres posteriorment.»

Ramon Llull. Cant de Ramon ; Lo desconhort, 2005

Les gràcies de l'Empordà

La primera gràcia de l'Empordà és la franca i noble

i forta gent empordanesa. En la fondària dels seus

ulls s'hi veu un cel clar de tramuntana. En la còrpora

ossuda i musculosa ens mostra el llegat d'una raça

de treballadors de la terra, intrèpida en les artigues,

toçuda i brava en el batre les roques, confiada en la

pròdiga provisió del sol, segura de la voluntat de

triomfar per son lliure albir.

(Fragment)

Pere Coromines. Les gràcies de l'Empordà. 1994