Quin vegetal engendrament!
Si l'amor vol ésser pensat,
pres i sorprès en cos frement!
Rosa d'un goig esbojarrat.
Com si, engrapat, el pensament,
no ensinistrant la voluntat,
precipités el foc morent
que lluu la rosa de bon grat.
El pètal que un dia fou sang
voleia, i esclata la sang.
És goig que el batec determina.
Un bard una i altra acompara,
i en palpa una lliure d'espina.
Aquesta és la rosa de l'ara.
Víctor Obiols. Dret al miracle. 2016
Premi Carles Riba 2015
