No em podia imaginar
que em trucaria un ocell
i em diria
que volem plegats per aquest món.
I encara que jo sense ales
i ell sense rostre humà
llegim en comú el moviment.
La lectura de l'existència.
Ewa Lipska. Eixida d'emergència. 2004
Una bona lectura és un massatge al cervell.
Ponç Pons. El rastre blau de les formigues. 2014
podent llegir el món,
per què llegir en la seva absència?
toqueu el llibre,
llegiu el paisatge.
podent celebrar les imatges exteriors,
per què construir-ne d'interiors?
toqueu el llibre,
toqueu el paisatge.
Eduard Escoffet. Menys i tot. 2017
Marqueu dues columnes
per a les pèrdues del dia
i per als guanys.
Els significats profunds,
els pensaments brillants, les lectures,
les passades severes
d'una línia a l'altra,
a l'inventari dels guanys apunteu-les.
Les quimeres
i els seus petits abismes,
els salts fàcils de la vostra fantasia,
per a tots aquests artificis de l'avorriment,
no ho sé, no us afanyeu,
potser us caldrà la columna dels beneficis futurs.
Però el dia sencer que fuig,
no us enganyeu, no oblideu
d'anotar-lo
a la columna de les pèrdues més grans.
Kikí Dimulà. Us he deixat un missatge. 2020
Traducció i pròleg de Quim Gestí. Edició bilingüe.
Aquest vers és el present.
El vers que heu llegit ja és el passat.
ーja ha quedat enrere després de la lecturaー.
La resta del poema és el futur,
que existeix fora de la vostra percepció.
Els mots
són aquí, tant si els llegiu
com no. I cap poder terrestre
no ho pot modificar.
Joan Brossa. El Saltamartí. 1969
