Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roba. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roba. Mostrar tots els missatges

31 de gener 2021

Cançó de cargol

Do re mi fa sol

Soc Pol, un cargol.
I us vull dir uns mots.

Avui porto dol.
Tinc trencat el cor.

M'he quedat tot sol.
I els altres cargols?

Rondaven pel bosc
però, ara, s'han fos.

Per què, quan, com?
Per a no acabar xops

si sentim un tro
busquem un bon lloc:

a sota les cols,
dins d'un gran, gros tronc,

darrere un matoll,
enmig de les flors,

o a sobre d'un jonc.
Tot recer és bo.

Portem sempre a coll
a sobre del llom

llit, roba, llençols,
vaixella i xarops.

Per a no perdre el nord
deixem lluents solcs.

Si la pluja dorm
sortiu a fer un tomb.

I ens crideu: «Cargols:
sortiu, bons xicots»

No aixequem el vol.
Anem a poc a poc.

Ens hisseu pel coll,
i ens sobrevé un xoc.

Tenim molta por.
On ens porteu, on?

Molts anem al forn,
o joguines som.

I si això ho feu molts
ens veurem al zoo.

Sol fa mi re do.


M. José Orobitg i Della. Esqueixada de versos, 2004

Il.: Christian Inaraja

04 de maig 2019

El llit

EL LLIT
s'obre a conèixer. Cauen
els plats, les fulles,
la roba; les
teules.




Guillem Gavaldà. Fam bruta. 2016

I Premi Francesc Garriga
Epíleg: Pau Vadell

22 de febrer 2019

guerra creixent

guerra creixent

en el seu primer quart, quan a les trinxeres el greix cau
com rosada, una capa fina només
de margarina de cascos blaus



o sacs de roba blaus

que surten de la ciutat, on al vespre els flocs de camuflatge ronden entorn dels tubs
d'aspiració, les cèl·lules civils
totes

ja dues talles més petites


––––––––––––––––––––––––––––––––


zunehmender Krieg

in seiner ersten Sichel, wenn in den Gräben das Fett zu tauen
beginnt, ein dünner Aufstrich nur
von Blauhelm-Margarine



oder blaue Kleidersäcke

stadtauswärts, wo abends um die Absaugstutzen die Tarn-
flocken lungern, die zivilen Zellen
alle


schon zwei Größen Kleiner



Brigitte Oleschinski. Corrent d'esperits. 2008

Tr. i pr.: Ramon Farrés, Teresa Pascual i Mireia Vidal-Conte

25 de desembre 2017

Presagis de Nadal

Tu que en dolç bressol
ets adormideta,
que tens blanc llençol
i fina robeta,
no saps que hi havia
un pobret infant
que llit no tenia
ni braçalet blanc?

Dona-li robeta,
dona-li coixí,
fes-li a ta voreta
lloc per a dormir.

Sa mareta és bella
com un pom de flors
i us darà una estrella
per jugar tots dos.



Joana Raspall. Divuit poemes de Nadal i un de Cap d'Any. 2013

Il.: Ignasi Blanch
Pr.: Carles Duarte
Ed.: Mercè Ubach

01 d’octubre 2012

L'altar de roba

Va ser una dolçor tota nova,
al començament, trobar
bruses de fina mussolina blanca
en un fil transparent de niló
eixugant-se a la cambra de bany,
o uns enagos de niló en la lluentor
de la seva pròpia electricitat...
Com si santa Brígida hagués
tornat a aparellar un raig de sol
com aquell que estengué en l'aire
per eixugar-hi la seva capa
(l'enfeinada Brígida, sempre
escarrassant-se sense descans).
La humida i decaiguda i injusta
càrrega del dia a dia
es va alleugerir i es va fer suportable
com sempre, brillantment.


Edició bilingüe

Seamus Heaney. Electric light = Llum elèctrica. 2001

Traducció, presentació i notes de Pauline Ernest i Jaume Subirana

03 de març 2012

Creiximoni

Vine perquè el meu cant et doni encalç
I l'herba bufi per desfer l'arruga
Canto el punt de color sense trasbals
Totes les terres són la terra astruga

On la llum de la lluna és una falç
Repto el tigre de febre que es belluga
I adorno amb perles grosses els fanals
Amor aplica vidres a l'espluga

Canto el teu orient i el trec del sac
Ets el meu cas d'honor davant el drac
Res més que oli i carbó a les meves files

Canto els lírics camins el bosc ombrós
On les robes vermelles i les liles
Són la roba del món sota els colors.


Joan Brossa. Cappare, 1984