Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desclot [Miquel 1952-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desclot [Miquel 1952-]. Mostrar tots els missatges

21 d’octubre 2023

El circ blau

La trapezista roja
estima el cavall verd
com el dia, la nit.

El gall i el peix ho diuen
i els músics pinten l'aire
de cel i mar i pau.


Miquel Desclot. Nas de pallasso. 2022

Il·lustracions d'Anna Font

24 d’octubre 2021

Els contes

Patufets i gegants,
prínceps i reis antics,
animals que enraonen
i volen ser-hi amics.

Viuen en les paraules
del qui conta rondalles
o a les pàgines belles
dels llibres de contalles.

Si n'escoltes els contes
i t'agrada llegir,
la màgia del seu món
amb tu voldrà venir.


p. 116


Miquel Desclot, dins,

Troballengües = Trobalinguas = Electrobak = Trovalenguas. 2005

Il.: Tesa González

17 de desembre 2020

Cançó del vent i del mar

Venim de les més grans fondàries,
d'un món cap per avall,
d'allà on el sol primer s'afaita
davant el blau mirall,
d'allà on no valen pals ni veles
ni rems ni governall.

Omplim el món sencer d'esquitxos
i de cristalls de sal,
de verdes pelleringues d'alga
i d'urpes de coral,
de nacres íntims de petxina
i d'astres de sorral.

A empentes fem anar la roda,
que no s'aturi mai;
la fem ballar, gegant baldufa,
al centre de l'espai;
la fem girar en sardana immensa
per joc i per esplai.


Miquel Desclot. El domador de paraules : poesies incompletes, 2012

Il.: Mercè Galí


31 de juliol 2020

Cançó per a la Rosa Joana

Rosa Joana, rosa galana,
mare i cosina, àvia i germana,
rosa primera, rosa tardana,
flor de paraula, flor filigrana.

Ets una casa i una cabana,
roig de teulada, blanc de façana,
sones la flauta i la campana,
toc de gatzara, punt de sardana.

Tens una obaga i una solana,
tela de seda, roba de llana,
vas a la serra, vens de la plana,
or de llimona, gra de magrana.

Niu de rosada, flor sobirana,
tan viatgera com casolana,
font cantadora, brisa llunyana,
ets olor oferta, Rosa Joana.


Rosa Joana i les set magnífiques. 2014

Text: Miquel Desclot
Poesia: Joana Raspall
Música: Joan Josep Blay
Il·lustracions: Mercè Galí

16 de febrer 2020

Cançó del fruiter

A Celdoni Fonoll,
amb una abraçada
de llaüt.


      Jo sóc un arbre
a la vora d'un llac
      amb un fullatge
que fa una ombra frescal
      i dotze branques
que floreixen tot l'any.

      Que fruito besos
de llimona o de mel
      o bé de menta
-i algun cop de poncem-
      o de maduixa
o de llet amb cafè.

      Jo sóc un arbre
arrelat en un clot
      que gronxo nenes
oloroses de bosc
      i dono fruita
a les noies del volt.



Poema: Miquel Desclot
Música: Celdoni Fonoll



Celdoni Fonoll. La poesia a l'escola, 1986
Pr.: Miquel Martí i Pol
Epíleg: J.V. Foix
Il. portada: Josep M. Subirachs

14 de febrer 2020

Amor impossible

Vet aquí que la nit i el dia
no s'han pogut enamorar,
encara que els agradaria:
quan l'una ve, l'altre se'n va!




Versió de Miquel Desclot a partir 
d'un text de Joxan Ormazabal. Dins,

Poesies amb suc, 2007
Il.: Mercè Galí




22 de desembre 2019

Per fer una poesia

Per fer una poesia
s'agafa una p
com platja, pasta, pedra;
després s'agafa una o
com or, ombra, ona;
després s'agafa una e
com era, estri, eben;
després s'agafa una s
com sol, sal, silenci:
després s'agafa una i
com illa, isard, ícar;
després s'agafa una a
com aigua, astre, ala;
en acabat s'ajunten
sense odi, sense mandra,
sense pressa, sense ràbia,
sense melancolia,
i es fa la poesia.


Roberto Piumini / Miquel Desclot, dins,


Poesies amb suc, 2007
Il.: Mercè Galí
Ed.: Miquel Desclot

08 d’octubre 2016

CENT COMPANYS PER A UN COMPANY

Recordança d'una casa que petjo, diari i maldestre,
cap a un futur de promeses no concertades,
cap a l'aura dels vins i del pa,
cap al mot agredolç del meu poble,
                                                          del teu,
abandonat a sirtes on encallem la nau,
on despullen el nàufrag de parracs i d'esperances
a sol ixent o de nit,
quan l'alba és nostra,
quan sempre ha estat nostra i tu,
                                                      company,
camines prop meu en la tarda vermella, tempestejada,
i, embriac de branques altes,
evoques el demà des de la terra
on som terra de vius i de morts,
l'onda més fonda de l'onada,
antics i precursors, President,
d'una paraula més clara i tan teva: Catalans!



Manuel de Pedrolo, 1970, dins,

Celdoni Fonoll. La Poesia al carrer, 1977


04 d’octubre 2015

29 de novembre 2014

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (10)

Damunt paper verjurat
el seu pare coedita
el primer llibre embastat.

Al diari Avui el comenta
una patum del Nou-cents
flairosa de timó i menta.


(Fragments)

Castellar, novembre de 1986


Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (9)

Quan l'ensenya l'endemà
un acadèmic il·lustre
Tu Marcellus eris fa.

De tant temps cobrant alè
en un mes ha escrit mil versos,
i ja és Mestre en Gai Saber.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (8)

Un matí que surt a fora
i l'abril li burxa el nas
sent que arriba la seva hora.

Abandona, en sec, la prosa
i s'aplica al primer vers:
La ginesta, quina cosa!



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (7)

(L'edifici així prepara
per a l'estadant diví
com estoig de perla cara.)

Guanya copes i medalles
que li emplenen les parets
de magnífiques quincalles.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (6)

Es disposa a aixecar pesos
per llaurar-se un cos ad hoc,
i li causa malentesos.

Prova sort amb l'alpinisme
i aconsegueix un 7.000
com aquell que fa turisme.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (5)

Li ensenyaven els britànics
que només amb molt d'esport
es fan esperits titànics.

I s'engresca amb la cistella,
i fa uns salts com un llagost,
i s'hi trenca una costella.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (4)

Anà a estudi en un col·legi
que uns anglesos van fundar
per a un geni tan egregi.

Però amb els llibres no hi té
una intimitat tan fonda
que li faci el cap malbé.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (3)

I com que és de casa bona
ja demostra gran talent
quan l'asseuen a la trona.

Posa la primera dent
i ja parla, i canta, i pinta,
rebrot del Renaixement.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (2)

No l'adoren pastorets
ni hi van vells amb presentalles,
sinó ties i tiets.

Li regalen una ploma
que va ser de Ramon Llull,
i dos llapis i una goma.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987

Auca de l'ascensió i coronació del poeta olímpic (1)

En Ell néixer damunt llit
una estrella es posa cua
perquè en recordem la nit.

Té una creu al paladar
que és auguri de prodigis
de molt mal aventurar.



Miquel Desclot. Auques i espantalls, 1987