Quan et miro,
xiprer,
i et sento
ric de mirades, de penes,
de tristeses, de joies
confinades sota el silenci verd
o la fredor, o els braços
de branques que s'assequen,
et tinc per un amic
que sap molt de la vida.
De: I. Papers privats. La febre freda.
Es troba en el llibre:
Narcís Comadira. Formes de l'ombra : poesia 1966-2002. 2002
