Pronom que termejaves
amb el llit i la taula
i unes claus, i llençols,
i paraules com casa.
I formaves un món
amb tovalles i tasses,
i dies, i estacions,
la nit i les vacances.
La gramàtica en va
procurava donar-te
un sentit entre ells
i nosaltres, vosaltres.
I jo que volia
amb un nom fer una xarxa,
poder-te dir: tu, a tu
que pertot esclataves.
Lala Blay. Plec de claror. 2005
Premi Josep M. López-Picó 2004, Vila de Vallirana
Pròleg de Màrius Sampere i Passarell
