Romandre

                     Alguna vez
          Alguna vez tal vez
      me iré sin quedarme
me iré como quien se va

         Alejandra Pizarnik

Com menys em desplaço
més noto el moviment
del territori
que no vull abandonar.

Fidel a la terra,
fidel a la terra,
fidel a la terra resisteixo
la fugida del viatge.

La promesa del nòmada
és sedentària.

De: La incertesa del cultiu. 

Anna Fernández. Partir. 2022. P. 34-35

Il·lustrat per Judith con H.

Epíleg de Lluís Calvo.

Hem llevat l'àncora

Hem llevat l'àncora,
tracem camins al mar,
anem a l'orsa
amb el velam encès.


A l'arbre mestre
un cos esvelt de dona,
pàtria blava,
l'herència d'un vell somni,
un territori de records,
arrels com dies i una llengua
ulls endins,
mar endins
d'Alacant a Cotlliure
de l'Alguer a Ciutadella.


Singla la nau
per un camí de llum.


Esguardem l'horitzó
Quatre veles hi onegen.

IV

Carles Duarte i Montserrat. D'una terra blava : poemes sobre escultures de Manuel Cusachs. 1997

Introducció "Carles Duarte : poeta de la intel·ligència i l'afecte" de Ponç Pons.

"Escultures que són símbols" i Epíleg de Manuel Cusachs.