Foc, guspires, flames, brases. Taronja, daurat, groc, roig, cremada
imaginària, solitud. Cendres, mort. Fotografia en blanc i negre. Somnis
de colors. Estats d'ànim, termòmetre del cor. Mots començats a escriure
coma contrapunt de la vida. Joc de passions i calfreds. Finestres,
miralls, penombra, xarxes, marc de plata, avorriment, record. Virtut,
dolor, transgressió, buidor. Música, escales, piano, silenci, abraçades,
capvespre, negra nit. Podem fer belles les nostres obres. O les
podem malmetre. Sempre, però, podem aprendre. Estimar no és només la veu
fonda de l'Oracle. Tampoc no és la imatge del mite. Estimar és moure's
en direcció a la vida. La vida és sempre present i mai no s'equivoca.
Som nosaltres que errem. Tota aquesta munió de mots encreuats per introduir-te, Amic estimat, dins el laberint de la propera narració. Teresa Costa-Gramunt. Alfa és omega : (diàlegs). 1993