Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bardisses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris bardisses. Mostrar tots els missatges

18 de febrer 2022

Les maduixes

Pel rost corriol
no cap clariana
minva la inhumana
crueltat del sol.

  Trobarà el consol
que el bosc encomana,
l'infant, que demana
joies a l'erol?

  Astut, les angoixes
de l'infant, amoixes,
sol mal generós,
en les obagors
del bosc, on dibuixes
ròdols de maduixes,

  que són una festa
per als ulls i els cors
d'aquells que no torç
la fornal celeste.

  Per a la conquesta
d'aquests roigs tresors,
no planyis esforç
trescaire xalesta!

  Ara ets tota mà,
infant, per copsar
tanta escampadissa
de dolços robins
que fulguren dins
mil cels de bardissa.


Alfred Badia. Adés era l'alba. 1990

18 d’abril 2021

Camí que acaba

Camí que acaba,
fragància que s'acosta:
flors de bardissa!


Buson



Marea baixa : haikús de primavera i d'estiu. 1997

Cal·ligrafia japonesa: Harumi Saito

Ed. i traducció: Jordi Pagès i J. N. Santaeulàlia

06 de novembre 2020

Tarda autumnal

Lleugeres se destaquen
les fulles de or,
en l'ària volen
com ales
de papallones.
Se fermen
damunt a les bardisses
als peus de un tronc
en cauen
primer una
després dues
després quatre
després cinc
després trenta
fins a que l'arbre
se despulla ajudat
del vent de una tarda autumnal.


Sandro Ballone, dins,

Atzur, or, verd i vermell, 2009

04 d’octubre 2018

Tardor

s'atansa el fred,
és la llarga espera
de la primera pluja tardoral.
grallen els corbs en el límit dels prats,
les bardisses ja callen: se n'han anat
cap al sud els ocells.
de núvols s'enfosqueix el cel,
més angosta és la ronda de les gavines.
és tardor també per la sorra:
a les teves mans, ja no llambra.

per als adults, les primeres gotes són un signe:
tornaràs a dur sabates, tornaràs a escola.



Yael Langella, dins,

L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre, 2018
Ed: Antoni Tort Bardolet

01 de març 2018

Cant de març

Oh cel, de nou amb la gran torxa encesa!
Deixo recances i colgat caliu.
Torna a mos ulls el goig i l'escomesa,
pollanc al vent, tot el meu ésser viu.
       Jo cantaré com lluen les bardisses,
com neixen llucs, encara avui secrets,
com volten l'aire, d'un no-res felices,
les esperances amb els ulls distrets,
       com les futures dolces estimades
senten, en nou misteri, batre el cor,
com l'arbre que fou erm en les ventades
és resseguit per teranyines d'or.



Josep Carner. Poesies escollides. 1979

A cura de Joan Ferraté.

26 de juny 2010

Sovint arriba

Sovint arriba
pel sender entre bardisses 
de part darrere
i, callada, s'atura
com per trucar a la porta.

Dubta una estona.
Aixeca la mirada
a les finestres...

fa tres volts a la casa
i, en silenci,
se'n torna.

Pel camí, la festegen
pinsans i farigoles.




Castellar-Fontclara, 1984-1993

Miquel DesclotCom si de sempre. 1994