Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gimferrer [Pere 1945-]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gimferrer [Pere 1945-]. Mostrar tots els missatges
17 de juliol 2016
Un full
Etiquetes de comentaris:
blanc,
Brossa [Joan 1919-1998],
escriure,
fulls,
Gimferrer [Pere 1945-],
gràcies,
poesia agraïda,
Premi Crítica Serra d'Or de Poesia 1974
12 de juliol 2016
AHIR A LA NIT
TÉ el ram poderós
Jo compraria tots els seus draps
El teu amor és de pa mare jardinera
Amor fundat en el profit del sol i la lluna
El dia bellíssim broda les pedres
El vidre bada la seva àmfora damunt un turó inclement
La nit pertot arxiva la corona
Hàbils agulles les del meu amor
Amor de sagrada febre
La vellúria es cobreix de minerals i plantes
Amor meva bandera alta i neta
Al teu cor el remei posa les herbes
Tu ho saps dir amb mots molt bonics
Va fer Jo només et sé dir que t'estimo
El record d'aquesta adoració arriba com una torrentada.
Joan Brossa. Cappare, 1984
Etiquetes de comentaris:
amor,
banderes,
Brossa [Joan 1919-1998],
estimar,
Gimferrer [Pere 1945-],
herbes,
lluna,
nit,
pedres,
poesia amorosa,
sol,
torrentades,
vellúria
11 de juliol 2016
Rêverie
Una hora de morats en aparença
Sovint barreja moltes causes on
El sol té com a indigna aquella immensa
Solidesa que es confon amb el món
S'obre la via lliure de l'oratge
Sona un timbal l'ofensa però bat
El sol i oscil·la com tot un fullatge
Amb gust vital de bosc il·luminat
Abocaré la pols amb dues cartes
Escrites amb perfils de paradís
Despentinant-te amb un ventall t'apartes
I passes de vermell de verd de gris
Els peixos de la brisa obren el dia
I aturo al teu cabell la meva via.
Joan Brossa. Cappare, 1984
Sovint barreja moltes causes on
El sol té com a indigna aquella immensa
Solidesa que es confon amb el món
S'obre la via lliure de l'oratge
Sona un timbal l'ofensa però bat
El sol i oscil·la com tot un fullatge
Amb gust vital de bosc il·luminat
Abocaré la pols amb dues cartes
Escrites amb perfils de paradís
Despentinant-te amb un ventall t'apartes
I passes de vermell de verd de gris
Els peixos de la brisa obren el dia
I aturo al teu cabell la meva via.
Joan Brossa. Cappare, 1984
22 de gener 2016
Ara que la poesia catalana
Ara que la poesia catalana no té cap tendència
particularment dominant, es pot acarar
-sense la fe mística de Maragall ni la
voluntat estilitzadora de Carner, sinó
amb la voluntat de diàleg alhora amb
el substrat dels clàssics medievals,
vehiculats per Foix, i la postulada
herència de la poesia anònima-
amb aquell nervi fondo on el llenguatge
ens duu a les envistes de l'aiguaneix
dels mots afaiçonats en versos.
Pere Gimferrer
particularment dominant, es pot acarar
-sense la fe mística de Maragall ni la
voluntat estilitzadora de Carner, sinó
amb la voluntat de diàleg alhora amb
el substrat dels clàssics medievals,
vehiculats per Foix, i la postulada
herència de la poesia anònima-
amb aquell nervi fondo on el llenguatge
ens duu a les envistes de l'aiguaneix
dels mots afaiçonats en versos.
Fragment del pròleg.
Pere Gimferrer
Premi Octavio Paz de Poesia 2000
Etiquetes de comentaris:
aiguaneix,
Carner [Josep 1884-1970],
clàssics,
diàleg,
diàlegs,
energia,
Foix [J. V. 1893-1987],
Gimferrer [Pere 1945-],
Maragall [Joan 1860-1911],
poesia catalana,
pròlegs,
voluntat
01 de maig 2012
Art poètica
Alguna cosa més que el do de síntesi:
veure en la llum el trànsit de la llum.
Pere Gimferrer. Mirall, espai, aparicions: poesia 1970-1980. 1981
Etiquetes de comentaris:
art poètica,
Gimferrer [Pere 1945-],
llum,
poesia breu,
poesia de l'experiència,
poesia lluminosa,
síntesi,
trànsit,
veure
Subscriure's a:
Missatges (Atom)