Una hora de morats en aparença
Sovint barreja moltes causes on
El sol té com a indigna aquella immensa
Solidesa que es confon amb el món
S'obre la via lliure de l'oratge
Sona un timbal l'ofensa però bat
El sol i oscil·la com tot un fullatge
Amb gust vital de bosc il·luminat
Abocaré la pols amb dues cartes
Escrites amb perfils de paradís
Despentinant-te amb un ventall t'apartes
I passes de vermell de verd de gris
Els peixos de la brisa obren el dia
I aturo al teu cabell la meva via.
Joan Brossa. Cappare, 1984
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada