festeja el pas l'herbei sota l'arbrada,
cargola el seu puntal un esbarzer.
A què convida aquest corrent de prada?
Cauen al fons, on s'obre aquest camí,
dues finestres i un foguet de brases
amb cendra i quatre coses per bullir.
A cada flanc sorgeixen noves cases.
Què més puc dir? No ho sé. No se m'acut
trucar a cap porta. Miro la muntanya;
en fa runam, dels murs, la solitud,
i la claror que resta tot ho banya.
La màquina és de les d'acordió,
amb una pera per disparador.
Joan Brossa. Els ulls de l'òliba. 1996
Pròleg de Jaume Pérez Montaner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada