El tell

Davant la meva porta
vora la font hi ha un tell.
Jo he vist en la seva ombra
el meu somni més bell.

Jo he tallat en sa escorça
el nom més estimat,
i en joia i en sofrença
d'ell no m'he separat.

Avui he de sortir a fora
cap a la nit empès
i tot i ésser tan negra
vaig sense mirar res.

I les branques es mouen
com si em volguessin dir:
Amic, la pau no perdis,
torna a venir amb mi.

El vent em ve a la cara,
quin aire més gelat!
El capell vola en l'aire
però no m'he girat.

Que lluny, que lluny sóc ara
del tell que vaig deixar,
tothora el sento moure;
mon descans és allà!

Wilhelm Müller, dins,

Antoni Maria Aragó. Nocturn : obra poètica 1934-1981, 1991