No apel·lem a la sort sinó al coratge
de guanyar-nos el dret de tenir sort.
La sort d'estar ben vius i obrir les ales
del verb i dir les coses pel seu nom.
Dir-ho també si el vent ens ve de cara,
si ens amenacen amb lleis i barrots,
si ens sobrevola l'ombra d'una espasa,
si voldrien apagar-nos el so.
Per tots els altaveus i sense pausa,
direm els versos que ens reclami el cos,
direm els mots que diuen l'estimar-se,
direm la llum que puja del subsol.
Direm l'orgull bàrbar de ser nosaltres,
direm que a poc a poc ens 'nem fent forts,
direm que cap paret serà prou alta
si una abraçada amiga ens porta a port.
Direm que anem omplint carros i barques,
que no ens espanten gens ni llamps ni trons,
i el més bonic de quan siguem a plaça
serà venir donant la mà a tothom.
Roc Casagran. Direm nosaltres. 2018. P. 113-114
Pròleg de Feliu Formosa.
