La lent del microscopi eixampla la visió del tercer ull, on neixen les paraules. El porta a la cova amagada a la mateixa entranya de la vida... i en fa matèria de poema.
He vist al lluny la serra blava desemboirar-se lentament, davant la nit que es retirava cap a les coves d'occident. L'extrem d'una ala de l'aurora vermellejava en el cel gris, mentre el seu cos encara jeia mig enfonsat en el mar llis. Joan Vinyoli, dins, Antologia poètica, 1993 Ed.: Josep Ballester i Marc Granell Il.: Lina Vila
Ja no invisible, de molt lluny, de molt endins de l'ombra arriba, s'atura, passa el ràpid cabirol. Mira: les coves i el reflex del moviment de les aigües, tot clar, quiet, en els seus ulls. Jo soc el momentani pletiu on es refia.
p. 665-666 Joan Vinyoli. Obra poètica completa. 2001 Pròleg: Miquel Martí i Pol