La carn fa frontera

El residu de l'instant
sedimenta l'enyor
en capes suportables.

Parlo del nanosegon
en què la necessitat
t'apunta amb la mirada i marxa.

Parlo de tramvies
i de llops.

Parlo, en definitiva,
del do de fer créixer poemes
amb els sucs corporals.

Anna Gual. Símbol 47. 2015

Epíleg: Esteve Plantada

Il·lustracions: Ana Cabello

Tridimensional

Vaig voler tocar una alga
per saber-ne la textura
i és més humana del que em pensava.

Abraçant-nos mútuament vam descobrir-nos
l'espinada.

O el que és el mateix:

Abraona't al balcó
per contemplar-te l'ànima.

Sempre en descens
fins que us trobeu.

Anna Gual. Símbol 47. 2015

Il·lustracions: Ana Cabello

Epíleg: Esteve Plantada

Ara sí

No ho hem d'il·luminar tot.
No cal.

Tampoc hauria de ser dit, aquest llibre.
Només viscut.

Un llibre a mitges.
Un nadó sobrevivent.

Vam néixer amb ell.

Ara l'expliquem
en veu alta.

Tot el que escrivim
és sempre
una resposta
a una pregunta no formulada.




De #mansió per a petits invertebrats



Anna Gual. Molsa. 2016

Epíleg de Gemma Gorga.
Il·lustracions d'Ana Cabello.

Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016

BIO GRAFIA

Aquestes lianes m'omplen la pell.
Què ser sinó un tros d'herba fina.
Què pretendre sinó ser el verd que dignifica.

Si volgués ser un terròs
esberlaria parets.

Jo soc la que s'enganxa.
La que s'arrapa.
La que creix al marjal.



Anna Gual. Molsa. 2016

Epíleg de Gemma Gorga.

Il·lustracions: Ana Cabello.

Premi Bernat Vidal i Tomàs, 2015.

Operacions mentals

Allunyar-se del virtuosisme

per tocar la veritat,

això és del que parlo entre dents.

Anna Gual. Molsa. 2016

Epíleg de Gemma Gorga.

Il·lustracions: Ana Cabello.

Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016.