L'avet mig pedra,
l'avet mig aigua,
agafen forma i vida
en aquest bes.
Amants del cel i de l'aigua,
van més enllà de l'horitzó.
Somien, del vespre fins a l'alba,
en fulles verdes i en ample tronc.
Tenen el goig i la dolça calma
de créixer més amb tantes hores
de blau enyor.
Fan un mirall de la mirada,
on sempre hi ha
llac transparent.
Ni evaporació de l'aigua,
ni erosió de la roca,
podran desfer
l'avet ja etern.
Assumpció Forcada. Hàbitat. 1996
Textos en català i castellà.
Inclou partitures dels poemes musicats.
Traducció: Assumpció Forcada, amb la col·laboració d'Ángeles de la Concha.
Pròleg de M. Àngels Anglada.
