wake up

Cap vers no em pertany, tan sols aquesta fam d'escriure
mots que pretenen ser tendres, nascuts entre la roca i
l'asfalt, ablanits per aquestes mans. Em somio poeta de
marges, ribes i voreres. Desperta.




Anna Garcia Garay. Els mots encreuats, 2012

Onzè Premi de Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater

Animulae

Sovint somio els fills que no he tingut
i em prenen per la mà fins a les portes
d'un laberint perdut de fulles mortes
i brollador estroncat. Un xiscle mut,
un plor enteranyinat de vies tortes,
    ens mena al cau d'un déu que juga a fet,
a cavall fort, a la gallina cega.
Sóc jo qui para, el pare que renega
i es nega en un estany d'amor quiet,
els ulls esbalaïts i el cor distret.



Francesc J. Gómez. A l'enforcall, 2019
XVII Premi de Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater

abismes

Omplo els dies de futur

i perspectiva,

de vertigen conreat

al caire de l'abisme dels teus ulls.

No deixis mai de mirar-me,

                                             vida.

Anna Garcia Garay. Els mots encreuats. 2012

atemptat poètic

L'emoció es fa nus a la gola.

No sóc a temps de dir-te

i els mots m'esclaten a dins.

La veu, rugosa,

escup metralla de lletres.

Anna Garcia Garay. Els mots encreuats. 2012