Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

27 de març de 2015

Lectura

Wisdom begins in wonder. -Socrates- a la Chicago Public Library per Teresa Grau Ros
Al llarg dels segles ocupà el cim:
amatents a escoltar totes les faules,
sentir-nos dins el so de les paraules,
omplir jornada d'un fet ben sublim.

Càlam va provocar lent regalim
que pouà meravelles de retaules,
colzes joves i vells van gastar taules
fins que de cop escau de mirar prim.

Posar de nou ex-libris a la lectura
i fer-ho de manera natural,
fer capir que llegir és aventura

que engrandeix l'ànim i al cor no fa mal;
la humanitat en sentirà fretura
si ella no viu a planta principal.


Valentí Gómez i Oliver. XLIX sonets d'amor..., 1997


22 de març de 2015

Prop de Catalunya

Sant Pau Recinte Modernista (Barcelona) per Teresa Grau Ros a Flickr
La dolça remor del mar a l'esquena
i el crit amargant de la pistola al davant;
les ales de bronze dels avions i el sol
que ens acompanya tot cremat. Ací ens ferim
els peus amb els fragments de metall de les bombes,
de l'espasa desenterrada i de la terra emmetzinada.
Ací dempeus; ací estesos; ací hem de veure
el que podem trobar de potent i de bo per posar-ho
entre el Feixista i el mar d'intensa blavor.

Si tinguéssim totxos per poder fer una paret, els faríem servir,
però els totxos es trenquen amb les bombes;
si tinguéssim ferro faríem una paret,
però el ferro ressona i s'esqueixa amb les bombes
i les ales van pel cel i per sobre la paret,
i si féssim una barrera amb la nostra terra
ells matarien la terra amb el verí Feixista,
però ningú no ens donarà ferro per a la paret.
Només tenim els cossos dels homes per arreplegar
la carn que s'estremeix, el mànec blanc i pelat de la forca,
que es trenca fàcil, que fàcilment emmalalteix,
espantada de dolor i espatllada pel diabòlic temps;
només tenim el més fràgil de totes les coses, l'home
i el cor, la cosa més fèrria i admirable de totes,
i ajuntant tot això farem una paret.





Joy Davidman (1938)
Trad.: Marga Llavador (1997)


21 de març de 2015

Vent del matí

Vent del matí,
el seu buf és visible
en els pèls de l'eruga.

Un dia vaig escriure

...
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.


(Fragment del final)




Màrius Sampere. La cançó de la metamorfosi, 1995


Empúries

El cel empal·lideix de tanta llum,
la mar va resseguint la sorra,
rere el verd dels xiprers
la terra bruna
i els vells cims escarits.

La serra desolada
esdevé una illa.

El dia s'alenteix
i el vent del temps amaina.

Carles Duarte. Maríntim, 2008

Muzhifar

Vas sorgir de la nit
 -petita fera espavilada i bella-
talment un carbó encès.
Humil com ell, però capaç com ell
d'il·luminar i d'encendre,
només amb la tendresa,
el solitari orgull
d'un home ja cansat.

Els teus ulls, Muzhifar.

-els ulls més bells que he vist en moltes llunes-
et serveixen a tu
no sols per mirar i veure,
sinó pel fi més bell que uns ulls poden tenir:
ser mendicants d'amor -i a tu te'n falta-
o donadors d'amor -i a tu te'n sobra.



Josepmiquel Servià. La barca encesa, 2002

Pr.: Pere Gimferrer

Cloqueja el temps

Cloqueja el temps per les canals del record.
Recargolat talismà magnèticament il·luminat
per l'obagor càlida de les hores.

Com una claror malva-daurada

contra el color de mercuris oxidats,
guillant d'aquest món habitual
cap a les jungles més denses del cor:
escriure,
amb l'exquisida cal·ligrafia d'una esponja desarrelada.



Miquel López Crespí. Planisferi de mars i distàncies ; Planures de sorra, 1996



12

Happy May the 1st!!! per Salva Barbera a Flickr
Una serra com l'espina dorsal d'un gegant
de terra, com un ball de muntanyes solidàries
que s'agafen de la mà i riuen el contacte.
Un camí elevat. Unes finestres altes.
Mare: vull anar a la muntanya a collir el romaní,
a collir el silenci que creix dels meus llavis.
No cal que parles. Escolta. Escolta l'aire.

Vicent Penya. Desig de terra, 1998


Vida guanyada

Palm trees on Castello e la Plana beach per Leimenide a Flickr
Tot és ara resposta clara, vida guanyada al nèctar aspre de
l'enyor, segura llum que fon les ombres...  Record i vincle.
Tot és lleuger com l'aurora, lleuger com l'aigua... Tot
transparent i dòcil.

Ara les hores passen sense cap fressa, sense cap nosa. Ja
l'amargura no em dol sedàs endins de la memòria, no em
trenca el cor. Ara ja no.

Si acluc els ulls, la plenitud amara l'aire que m'envolta
d'aromes boscans, i les paraules, en aquest àmbit, reneixen
fresques i netes de tot parany.

El que no es pot veure se'm fa present com un do atorgat
per l'existència. ¿Qui no mereix un descans en remels
protegit del temporal? ¿Qui no esguarda, en procurada
pau, les fites que jalonen el passat?

El qui segueix la senda del retorn, ¿en generosa riba
funda un altre món?

Jean Serra. Des de la quietud, 2002

La pell

En tornar de l'escola per una tarda clara,
el cec raspava les parets de l'ombra
per veure-hi dins de casa. 

艺术 per 55Laney69 a Flickr
Tant de temps ha passat sense poder-ho entendre,
que m'agrada la pell que em recorda la mare.


(Fragments)



Gabriel Pena i Ballesté. La revolució del bon gust, 2009

M'agrada la família que m'ha tocat

Que bé que s'està a casa!

frase extreta de,

Carme Thió de Pol. M'agrada la família que m'ha tocat, 2012




Mar-Mare 1

Pastís de formatge "estil Nova York" per Núria i JC a Flickr
La petitesa,
com l'univers empesa
cap als seus límits,
forja amb els seus contactes
formes d'amor a l'acte.

Jaume Creus. Suite dels bons amors, 2008

Illa escrita

                                           Altra vegada sóc
                      al lloc mateix on sempre arribo
                                                 Joan Vinyoli

La mirada inventa el món, la llum.
Aquí comença el naufragi de l'ombra
o la secreta deriva dels ocells.

Sota la parpella, la matèria blanca
i la llum negra, eternitat suspesa
en l'aire com una música muda.

Invento el temps i el seu viatge:
poema, areny i duna líquida, tinta
o roca al peu dels núvols emergida.

Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre arribo: la mar on viu
la filla del més damnat dels déus
i d'aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Malenconia.

Tot és un lent ajornar el clam
de la mudesa, tot és callada espera.

Només se sent una vaga fressa d'ales,
el foc blanc i l'aigua negra que bateguen
al cor d'aquesta illa escrita. Només:
en un mar de silencis, la foscúria.

Jaume Pont


21 de març del 2015


20 de març de 2015

25

High tide, again, no pelicans per Ana Rodríguez Carrington a Flickr
                   La musique souvent me prend comme une mer!
                                                           Baudelaire


En el silenci obscur d'unes parpelles closes
que tanca l'Univers en el meu esperit,
la música s'enlaira. - Talment, en l'alta nit,
puja fins als estels el perfum de les roses.-

Ella, divina música!, en el meu cor petit
fa cabre l'infinit, trencades les rescloses,
i se m'emporta lluny dels Nombres i les Coses,
més enllà del desig, quasi fins a l'oblit.

Com les algues que avancen en el pit de les ones
entre el bleix de les aigües rítmiques i pregones,
jo vaig música endins, voluptuosament.

I mentre el món es perd, adormit a la platja,
jo somnio -perdut en l'estreta salvatge
dels llavis de l'escuma i dels braços del vent.

                                           18 març 1937

Màrius Torres. Poesies, 1977

17 de març de 2015

Claror


Obre la teva biblioteca (tríptic) per Teresa Grau Ros a Flickr
                                     A la mare


Pel camí de la font, ben de matí
entre esbarzers i campanetes blaves
al teixit de l'aranya, ja acabat,
diamants hi lluïen de rosada.

Més lenta que l'aranya, pacient
amb molts anys, i més anys, trena la vida
la seva teranyina al teu bell rostre
i assalta el teu esguard. Però sempre un ram
de tendresa, d'humor de tant en tant
tot el travessa com el sol llunyà
dels dies de la Serra. Joves, nous,
veig aleshores els teus ulls com lluen
més que les subtils xarxes enrosades
entre els marges humits d'aranyoners.






Maria Àngels Anglada. Poesia completa, 2009
Pr. i notes: D. Sam Abrams

15 de març de 2015

Hi havia...

Cyclist Trail per Kurt Bauschardt a Flickr
Hi havia una altra vegada un bosc.

Élisa Géhin. Hi havia una altra vegada un bosc, 2010


L'amor

Love on a book per Sebastien Wiertz a Flickr
                                Per a Anna Bretón

L'amor ens passa,
ens passa cada dia,
des de ja fa molts dies:
és el costum amable
que tragina els silencis
i desboca la vida.

En parlem poc.
Les fórmules
que saben descobrir-lo
són velles, repetides.

Quan els cossos recorden
tot és nou i s'enfila.

Daniel Nomen. Per experiència pròpia, 2003

14 de març de 2015

A certes hores...

Es Freginal : un parc ple de vida per Teresa Grau Ros a Flickr
A certes hores i llocs les bèsties es reuneixen: volen estar
juntes, parlar, fer món: només existeix allò que es diu. Quan
aparegué la primera bèstia que callà? El silenci és el vestíbul
de la creació - hipertèlia de la immortalitat -: l'escriptor
s'extirpa del món a través d'un teclat de plàstic que el
reformula en píxels damunt la pantalla: el color dels seus
ulls dependrà de quina tipografia faci servir i la grandària
del seu nas serà relativa a l'espai entre línies. De la carn al
byte, de la metamorfosi a la mutació, d'Ovidi a Cronenberg
o com allò clàssic no sempre ens és rèmora.

(De Huckleberry Finn)



Martí Sales i Sariola:

Escriure és la meva manera d'aprendre, de conèixer, de pensar.
Si no escric, també penso, és clar, però pitjor.



8 de març de 2015

Què entenem per valors?

Daniel Julià lundgren
Els valors són els carrils intangibles que guien
les nostres accions. Marquen el que és idoni,
el que és possible i el que no està permés dins
un determinat context sociocultural. Ens
permeten avaluar, donar valor al que ens
envolta i al que fem.
...
Quins valors han de cotitzar a l'alça en la
nostra cultura i en el nostre imaginari per tal
de conseguir una societat sostenible?

(Fragment)

Jordi Pigem. Revalorar el món, 2010


1 de març de 2015

Hi ha tantes coses belles! (pròleg)

Finestra de la Torre de les Aigües (Parc de la Barceloneta) per Teresa Grau Ros en aquest blog
... Hi ha tantes coses belles!
L'Israel generós ens agraeix que
ens mantinguem a recer de la
seva intimitat delectant-nos amb
un gran convit, el convit de la vida,
de la vida que ve de tantes vides...


(Fragment del pròleg)


Carles Zafon, dins,



Israel Clarà. Una mena de màgia, 2009

del cel

Danish nature per Thomas Rousing a Flickr
del cel, el núvol. de la paraula, els silencis.
de les aigües, el riu. de la mar, l'escuma.
dels carrers, la pluja.
de l'amor, el gest,
el núvol, el silenci,
la pluja, el riu.
de l'amor, la paraula i la mar,
el cel, l'aigua. de l'amor, l'espai
obert que a dintre s'arbra
i ens fa paraula.


Anna Montero. Com si tornés d'enlloc, 1999



Poemes de promès

Parc Natural del Delta de l'Ebre per Teresa Grau Ros a Flickr
Els miralls maduren de tu.



Sebastià Sànchez-Juan. Poesia completa I : 1924-1933, 1995

Lo desconhort, VI

Séquia la Bova, platja de Tavernes de la Valldigna per jacové a Flickr
-Ramon! -dix l'ermità-, vós què havets perdut?
Per què no us consolats en lo Rei de salut
qui abasta a tot ço qui per ell és vengut?


(Fragment)