El cel empal·lideix de tanta llum,
la mar va resseguint la sorra,
rere el verd dels xiprers
la terra bruna
i els vells cims escarits.
La serra desolada
esdevé una illa.
El dia s'alenteix
i el vent del temps amaina.
Carles Duarte. Maríntim, 2008
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada