Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

28 d’agost de 2018

Record de Taüll

La vall us ho diria. Dies clars
feien més verds els prats i les muntanyes.
Taüll en el record i dues flames
feien present els segles i les pedres,
i eren llum els camins i un clam de joia
l'Estany dels Cavallers i la cascada.
Érem lliures com déus; espais d'amor
sense fronteres. Esventàvem folls
la paperassa que encadena els homes,
i des del pic més alt dèiem amors
i tremolaven amorosament
els animals, els rius i les arbredes.
Després vingué la nit, i era molt clara.
Santa Maria, Sant Climent i Erill,
Cardet i Barruera us ho dirien:
a mitja nit les pedres s'encenien.



Josep Grau i Jofre. El llac, 1989
Pr.: Pere Farrés

LA NATURA

Spread Love! per Vinoth Chandar a Flickr
...
El llibre obert de la Natura, amb fulls
vivents i fascinants, si hom hi repara,
ens porta de la mà, com una mare,

i ens obre, internament, uns altres ulls:
uns ulls que reflecteixen la bellesa
d'aquesta universal Naturalesa.




(Fragment)

Lina Casanovas. Mel i fel. 1991. P. 50





26 d’agost de 2018

Llegir

La meva llengua, cada àtom de la meva sang,
venen d'aquesta terra i d'aquest aire
 
                                    Walt Whitman



Llegir,
escriure.
Verbs contingents
tan necessaris.






Rosa Fabregat. El ble i la llum, 2003. P. 100
Pr.: Francesc Pané

25 d’agost de 2018

mirall d'encís

Mirall d'encís als ulls
amics: l'anhel del riu
fou escrit amb terra i sol
al cor etern de la vila.



p. 29


Joan Graell i Piqué. Aiguafoc, 2016
Il.: Ramon Berga

23 d’agost de 2018

PACIÈNCIA

PACIÈNCIA
no significa
lentitud,

sinó exactitud
en l'encaix final
       d'allò que és
       amb allò que desitjàvem que fos:

el lloc on la plomada
        retroba
el llinatge vertical
dels avantpassats,

        s'atura
        la vibració

i la terra ens demana
sense més dilacions
d'alçar-hi casa i futur.



p. 54-55

Gemma Gorga. Diafragma, 2012
Il.: Joan Ramell

TU I EL MAR

Com que sé que el mar t'agrada
canto al mar, i en poesia;
tu el dus sempre a la mirada
i és d'un blau que m'extasia.

Perquè el mar, la mar, canvia
de color amb la nuvolada,
i de gris passa a morada
si el mal temps la desafia.

El teu mar, en canvi, no,
mai no muda de color:
blau intens de cel o gemma,

viu, formós i rutilant
com la vida d'un infant,
o la gràcia d'un poema.

És un mar que duu a les nines
els estels de dos en dos,
ni tempestes ni boirines
no el fan gris ni revoltós.

No té perles ni gavines,
ni peixets de mil colors,
però té les perles fines
de l'Amor, que són millors.

És el mar que més m'agrada
perquè el dus a la mirada
i m'hi veig en contemplar-te;

és el sol que em recomforta,
i és la força que em fa forta
per la glòria d'estimar-te!



p. 44

Lina Casanovas. Mel i fel, 1991

22 d’agost de 2018

MOTOR D'ARRANCADA

Un dia vam decidir
que no en teníem prou
morint.

Per això escrivim.

Per deixar una part
de nosaltres, aquí.

Per això llegim.

Per viure les vides
dels altres,
i multiplicar
els nostres destins.




Cesk Freixas. Alè de taronja sencera, 2016

EPÍLEG A LES VIES

 Lectura en clau vitalista
 per a qui un dia ballava
 amb mi sense sabates.



Sec a l'estació del viure
a les vies el pas de les hores

el ferro roent a les venes


tan fàcil 

i un raig de sol
resseguint l'esperança.



p. 41

Maria Cabrera i Callís. Jonàs, 2004

En els objectes quotidians

En els objectes quotidians
et saludo, i en les feines
humils de la casa, també.
Quantes vegades, mentre faig el dinar,
o rego les plantes, o passejo, em visita
el primer vers d'un poema!



p. 81

Rosa Fabregat. El ble i la llum, 2003
Pr.: Francesc Pané

20 d’agost de 2018

Planer i subtil

Planer i subtil aquest
teu camí que sovint vagarejo,
amanyagador i delitós
aquest teu cel que regales.
I de tan agradós es torna bes
aquest pronunciar en els teus llavis,
i de tan tendre, acaronador
qualsevol moviment del teu cos.



p. 37


Mònica Gratacòs. Fueteig de la memòria, 1989
Il.: Ricard Jordà

Jardí blau

Van repintant les plantes del jardí
els teus ulls blaus i l'aigua cristal·lina
amb el pinzell del cor, ple d'un florir
vingut del cel ーblavor que ens il·lumina.

El lliri blau és com una campana
i el seu dit groc oneja fet batall
mirant el cel. I la claror llunyana,
pluja de llum, és un blavís mirall.

Totes les flors que pel jardí blavegen,
nades un maig de primavera inflat,
amb perfums blaus el verd intens oregen,
i omplen el cor d'un gran somriure alat.

Els teus ulls blaus, que pinten el jardí
ーtalment, del cel, dues brillants estrellesー,
porten la llum a l'ombra del destí
i són esclat d'il·lusions novelles.

I si era gris el son de l'abandó....
Ara em duu el goig un somni de blavor!


p. 50


Marina Grau i Augé. Veus del meu jo, 1994
Pr.: Josep Colet i Giralt

Llegeix i aprofita

Palafolls : un racó del poble (al fons es pot veure el castell de Palafolls) per Teresa Grau Ros
Llegeix i aprofita, observa i imita,
reflexiona i treballa, i ocupa't
del bé: conrea el teu tros d'existència
suant per als altres: fes-ho amb el seny!
Per tu hi ha llavor que arrela en la terra,
fruiter que remunta els marges del sol,
serena que arrauja el pit i l'esquena
i omple la vista amb miratges blavencs.
Anònim miracle encercla la vida:
calma sencera de viure sencer!


De: Noli me tangere, III, p. 32

Miquel Figueras i Vallès. L'escaire d'or, 1992
Pr.: Pere Sànchez i Ferré

Berles

No, no t'enyoro.
Ni tan sols rancor no et guardo.
Per què?
De què em serviria odiar-te?

La calma de l'absència és única
i el dolor de l'adéu
deixa pas al nou matí.

Canten les aus a l'albada
sota la dansa del vent.
Amb tu no les sentiria.



Núm. 6, p. 22

Manel Figuera i Abadal. Berles, 2000


El matí s'ha llevat amb gust de tu

El matí s'ha llevat amb gust de tu.
Jo m'empasso la set a batzegades,
dono forma al MATÍS del teu perfil,
m'abrasa el tast indecís dels teus ulls.

Se m'ha clavat la teva veu d'abril
més enllà dels confins de les entranyes,
jo en degusto el ressò de menta i mel
i en dibuixo els colors amb notes mudes,

Quan enyoro la veu del teu perfum,
jo m'abraço a l'olor de les teves paraules.




Lluís S Bosch, poema XVII, p. 54-55,

Silencis d'arena nua..., 2018
Il.: Sara Salip

Trobar-se al mig del matí

Trobar-se al mig del matí
dividint l'alè de l'aire
amb les síl·labes dels ulls...

Aus de migdia
que contemplo,
signes que escruto
enllà de l'aire
amb tots els iris
de l'espai



Miguel Anxo Fernán-Vello. Llibre dels paisatges vius, 1995
Mots preliminars: Basilio Losada
Tr.: Ramon Dachs

16 d’agost de 2018

La canalla juga sola

La canalla juga sola,
la mare els vigila des del terrat;
no hi ha massa cases,
tampoc no hi ha cotxes:
el poble és encara a mig dibuixar,
ens coneixem tots...

L'estiu és molt llarg i tenim molt de temps
per seguir el camí que mena a la riera,
i buscar sargantanes,
per després fugir corrents, espantats,
i riolers alhora.

Cada dia és festa, l'escola és tancada,
passem entre els camps saludant els pagesos,
que ens deixen tastar una maduixa,
o ens diuen: "colliu les
                                       prunes
que cauen de l'arbre sucoses, madures,
si no les mengeu vindran les abelles..."




XXXIV, p. 78


Elena Serra, dins,

Tordera : paisatges emocionals, 2006
Il.: Colomer Camarasa

La vida com a poema

A ca nostra
érem pobres
però no ens faltaren mai
els llibres.
Ni el menjar.



Biel Mesquida, dins,



Palafolls paraules prenyades, 2008
Ed.: Pitu Hernàndez i Selvaggi

15 d’agost de 2018

Bodegó de lletres

Alfabètic univers
en vas que vessa:
mots o mons entrellaçats
com rimes d'un poema,
o com sols en galàxies
de xinglots de raïm.

Com plàtera d'anguiles

damunt la taula:
natura viva,
orgànic alfabet,
celler de lletres
efervescents.


Maria Josep Escrivà. Serena barca, 2016
Comentari: Manuel Forcano

14 d’agost de 2018

Així són

Els teus ulls,
incrèduls, esmolats, busca-raons
i amb cuirassa de sarcasme.
També defectuosos:
sovint, pateixen fuites,
sobtades, de tendresa.




Cèlia Sànchez-Mústich. Temperatura humana, 1994
Pr.: Maria-Mercè Marçal


12 d’agost de 2018

Poeta i il·lustradora

Per un llibre publicat
em van dir que era poeta...
però amb fulls blancs aquí al davant
em veig amb mires estretes...
I això que només ajunto
mots amb mots tot fent adagis...
si hagués d'anar dibuixant
amb el que hi ha dins un llapis!
Quina sort que el quadre es salva
amb nobles il·lustracions!

(Si no, fora un panorama
sense color ni passions...)
Per tant, i per fer justícia,
gràcies mil, il·lustradora!,
que això teu sí que és enginy,
que em permet acabar el llibre
amb il·lustre il·lustració!
Tanta... que aquests mots t'enyoren,
les lletres miren que miren,
i ets present de fa molts dies
a les meves oracions!




Tomàs Lluc. Llibre dels oficis : 44 retrats 44 (per anar pensant..., 2013
Il.: Cristina Losantos

Nocturn

Damunt les aigües quietes del mar
la lluna plena s'atura.
Les vinyes semblen uns llacs adormits,
les barques ombres de plata que fugen.



(Fragment)


Tomàs Garcés, dins,

L'aigua, 1989
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

La sardana

La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan;
és la mòbil magnífica anella
que amb pausa i amb mida va lenta oscil·lant.
Ja es decanta a l'esquerra i vacil·la,
ja volta altra volta a la dreta dubtant
i se'n torna i retorna intranquil·la,
com mal orientada agulla d'imant.
Fixa's un punt i es detura com ella...
del contrapunt arrencant-se novella,
de nou va voltant.

La sardana és la dansa més bella
de totes les danses que es fan i es desfan.



Joan Maragall. Poesies, 1987
Il.: Mabel Poveda

10 d’agost de 2018

Cedre del Líban

Potser eres estranger,
però les merles del barri,
trobant-te ben adient,
t'han pres fent un gran xivarri.
Sense demanar permís,
tal com els toca de ser,
han llogat el teu brancatge
per posar niu a recer.
I tu, tranquil i amable,
tot alçat i presumit,
vius feliç allà a la plaça
amb música de dia i nit!


Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán

9 d’agost de 2018

Hi ha flors blaves i petites


Les petites fleurs bleues per Isabelle Blanchemain a Flickr
Hi ha flors blaves i petites
a la vora del camí
entre arrels mig descolgades
i brots secs de romaní.



(Fragment)



Anton Sala-Cornadó, dins,

L'aigua, 1989
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

La balena hi sent

La gent fa el que fa
sense saber què sent.
La balena, en canvi,
tot el que fa, ho sent.

La balena, quan va al bany,
fa pudor.
I la gent que fa pudor*,
no hi sent.

Tu fas tot el que fas per saber què sents?



*En italià quan diem a algú que "té la pudor sota el nas" (de l'expressió avere la puzza sotto il naso) volem dir que és una persona arrogant.




Potetes de sucre, 2017
Poemes: Rosmarí Torrens Guerrini
Il.: Marta Barbal Rubio

8 d’agost de 2018

PLOU... PLOU

Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.
Plou..., plou!
Dius que això et posa trist!

Dius que no t'agrada la pluja
perquè banya el carrer;
dius que no suportes les penes;
per això tens el cor tan estret.
Plou..., plou!
Tot és núvol i gris.

Plou..., plou!
Dius que això et posa trist.


(Fragment)




Maria del Carme Girau, dins,


L'aigua, 1989 ; p. 25
Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

A un rierol de muntanya

Petits turons
en moviment;
aigua corrent.

Avall, avall,
sens mai parar,
sona que sona
el fosc murmuri;
damunt de l'ona,
escampant-se arreu,
omplint tot l'aire,
apagant la veu.

Tarda serena,
calma perfecta,
tan sols trencada
pel màgic so.

Petits turons
en moviment;
aigua corrent.





Laia Ferret, dins,


L'aigua, 1989 ;  p. 47

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.:  Fina Rifà



La joia al cap del gripau

Hi ha una pedra preciosa al cap del gripau.
La sargantana porta corona.
I el llangardaix mou amb la cua una maragda.

En aigües tenebroses viu el gripau.
I quan un raig de sol travessa sostres de fulles
la joia brilla.

En fondes coves de la muntanya dels minerals
viu amagada la sargantana.
I a l'hora del sol quan s'aventura a treure el cap
porta corona.

A les ruïnes del vell castell ple de llegendes
el llangardaix és l'amo.
Ni se n'adona,
de la maragda que avui ha fet rodolar
d'un cop de cua.



Històries d'animals, tretze, 2010
Poemes: Enric Casasses
Il.: Stella Hagemann

7 d’agost de 2018

LA PLATJA I EL MAR

Quan el mar besa la platja,
no és de dia: és de nit.
El mar té vergonya encara
i no vol que l'estimada
sigui vista, al ser besada,
pels mariners eixerits.
Que bonica et fa la lluna!
Que dolça estàs quan somrius!
Fas olor de sol i ostres
i guardes perfum de pins.
La platja alça la mirada
i no gosa dir que sí.
El rubor li encén les galtes
i un sospir d'enamorada
mou les barques mar endins.


p. 55


Marta Pelfort
(7è d'EGB)



L'aigua, 1989

Ed.: Eulàlia Valeri
Il.: Fina Rifà

Jardiner

1979 - 3163 - WARR 118  Araceae - Caladium bicolor  F N al Princess of Wales Conservatory (Kew Gardens) per Teresa Grau Ros
El verd és el meu color...
el d'aigua de pluja, el so.
El tacte? El vent a la pell
i d'aquest sol, l'escalfor.
No seré savi de llibres
ni llibretes ni llibrots...
però m'estimo cada planta,
cada arbust i cada brot!
Conec els secrets dels arbres...
i el perquè de cada flor.



Il.: Cristina Losantos

1 d’agost de 2018

TEMPS ENCALMAT

després del salt i el brusc
contacte de l'onada
mirar el camí que es fon
entre clamors confuses

tornar al jardí on l'aire
pentina temps i fulles



Albert Ràfols-Casamada. Angle de llum, 1984

POEMA

Tu... Aquella persona!
Et veig...
amb la mirada perduda
buscant algú
no sé qui
tens por, t'ho veig als ulls
tremoles...
no sé què fer
si apartar-me
o ajudar-te
penso...
si no ho faig jo qui ho farà?
I em responc
...ningú...
em quedo en blanc
i el món es torna diferent
tu em mires
i amb un somriure il·luminat
te'n vas...!


De Dret al desenvolupament


Carla Alcañiz, dins,


Un vaixell ple de poemes = Un barco lleno de poemas = Un barco cheo de poemas = olerkiz beteriko itsasontzia, 2008
Ed.: Gisa Mohr, Esther Puig