El turó es dreça,
opac,
contra el cel líquid
del silenci
que en cascada de núvols
resplendents
es precipita avall,
s'esbalça.
Testimoni
procaç
de càrrec
o descàrrec,
interrogat, escorcollat,
parla només
a contrallum
i amb mudesa de pedra.
Dona només
temps esmaltat
i esquarterat
en padellassos,
detritus de temps,
monedes fora llei
que, en curs
extemporani,
daten estrats.
I amaga avarament
la baula,
el codi, el saber
que articuli
l'hermètic
alfabet
mal xifrat
de la desfeta.
Inabastable
al mot que excava,
sota la jove,
cega rialla
en flor
de l'herba més tendra,
el territori devastat
de la memòria.
Maria-Mercè Marçal, dins,
Viatge poètic per Catalunya. 2014
Ed.: Joaquim Molas
Il.: Roser Capdevila
