sempre neixen parets damunt del fil
i dalles dins de l'ombra. Cada veu
d'aigua va disfressada, no sabeu
si la infantesa us torna. De perfil,
direu mentides, cent vegades, mil.
Retardareu els mots amb el correu,
fareu les ratlles tortes i el conreu
del cos cada vegada més subtil.
Les tempestes a dins dels quatre murs
amb un vaivé de pèndol desfaran
batecs incerts, ordinadors segurs.
Boira de neu sobre cabells madurs
us podrà dir, potser, que una hora és gran
i que la sorra és feta de futurs.
De: I encara (1987). I si, XI, I
Felícia Fuster. Obra poètica 1984-2001. 2010. P. 151
Edició, pròleg i nota sobre l'edició a cura de Lluïsa Julià.
Apèndix: pròlegs de Francesc Parcerisas; pròleg d'Albert Ràfols-Casamada; Epíleg de D. Sam Abrams; i pròleg de Felícia Fuster.
Nota: Obra publicada, p. 519
Índex de poemes, p. 521-535
Índex de poemes, p. 521-535