Sóc a casa a trenc d'alba
entre dues cases el sol ixent
m'esguarda
i jo me'l miro fit a fit.
Moment de placidesa en què
tot sembla renéixer.
I sota aquesta llum tan
límpida els mobles, l'ordinador,
els llibres, la finestra,
tot hi és blanc i blau més clar i nítid.
I em veig a mi mateixa diferent,
batejada de nou per aquest
dia de sol que ara comença.
Montserrat Abelló. Al cor de les paraules, 2002
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada