puc fer unes onades altes
que duen les meves barques
enllà de l'àmplia albufera;
voregen les meves cames:
penya-segats on s'amaguen
sirenes que ens amanyaguen
i monstres coberts d'escames.
L'aixeta fa una cascada,
l'esponja és un roc aïllat,
la mare crida: Quin nyap!
¿Què és aquesta xafegada?
Ai, que el cel és estrellat,
i, al meu mar, la lluna bada!
La flota ha fet desbandada
i ara soc un peix daurat.
Anna Aguilar-Amat. Jocs de l'oca. 2006
Il·lustracions: Yves G. Frischmann
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada