El llenguatge de l'amor
és ple de paraules mudes:
totes tenen gran valor
malgrat tantes veus perdudes.
No hi ha sons per a pregar:
l'oració es fa callada,
ho diu tot amb un foc clar
i amb una estreta abraçada.
La unió que es fa de dos
és caliu ple de sospirs,
i és lligam de mil colors
respectant lliures albirs.
Les paraules no són dites
perquè hi ha un novell parlar
amb besades ben escrites
en el full de l'estimar.
Jo estimo sense paraules
i obro el cor a qui m'entén:
treno amor, cadena amb baules
de petons i sentiment!
Montserrat Barnadas. Cants del pensament, 1998
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada