Vaivé
de dies sencers.
Cançó de bressol
d'un planeta blau.
16
Lola Casas. Mirant al mar. 2022
Il·lustracions: Gibet Ramon
Vaivé
de dies sencers.
Cançó de bressol
d'un planeta blau.
16
Lola Casas. Mirant al mar. 2022
Il·lustracions: Gibet Ramon
¿Se n'aprèn amb els anys, de viure?
¿És, per contra, una cosa que s'oblida?
¿Al cor de la resposta, no deixar
de preguntar? La sang per dins circula.
En vaivé. Empata a zero.
Al cor, l'edat de la nafra incurable
que et fa i desfà és el cor mateix
que diu, a pel, ignot de consuetud:
la vida es viu vivint-la, i ves, i vine.
Perquè serà, respondre, la paraula
definitiva i irreparable que la mort
et guarda: la de no poder-la dir.
Ramon Boixeda. Les beceroles successives. 2020
LVII Premi de poesia Ausiàs March de Gandia
No sents els cavalls de vent
que renillen, al galop?
No veus el camí de bromera?
A ulls closos
la paraula del vent
és una presència nua
T'embolcalla una cançó
i el vaivé
és un vel de seda
Al vol, l'ocell
és la mesura del cel:
la unitat mínima
Tinc un estel
de pols de lluna
i llum de sol
Haikus escrits per acompanyar
l'exposició de pintures
Espais de l'ànima (2000), d'Anouk Ferràs
Apunts per a una teoria del desig : art tèxtil, poesia visual i obra literària de Roser López Monsò, 2016