Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris confortar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris confortar. Mostrar tots els missatges

13 d’octubre 2019

Els que sembraven

Els que sembraven
prenien paciència
per la collita.
Hora foscant gaudien
del fruit i els confortava.


De neu promesa i altres circumstàncies


Jordi Sala. L'instant obert. 2015

Pròleg: D. Sam Abrams

27 de desembre 2015

ARS

Que tenir les paraules en vers
per dir que deixes constància
no sé si conforta, però bé diverteix.
Confirma que, si respirar és necessari,
ho és això, també, de dir-me
a mi mateix, o a tu, alguna cosa.

Els altres lectors són veients
que ens observen, obscens, des del front.

Que mentre omples pàgines
vas engendrant un tresor de signes.
Per obra del temps se't revelen
alguns enigmes, només. De vegades
grafies plaents.

Que tenir les paraules en vers,
retallat o dispers,
és poc? És molt o no res?
Secret d'un hivern.



Víctor Obiols. Carrer d'hivern. 1983


Il.: Josep Sales

Pr.: Eugenio Trías

Epíleg: Francesc Badia