L'arrel més profunda
la que arriba més enfons
més endins
la que es deixa veure
la que va arran de terra
arran de pell
la que està desprotegida
la que no té terra on solcar
on endinsar-se
la que ja no cerca aigua,
sinó aire
un alè.
La profunditat és la pell
del cos i de la paraula.
XVII.
Júlia Febrer Bausà. Arrel inoïda. 2025. P. 43
Imatge de Joan Bauzà Nigorra.
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025.
Padrí i padrines, Teresa i Núria
Escriptures
que tremolen,
lletres
que fremeixen.
Mossegades de corc
a les mans
i a les boques.
Traçau línies de pols,
escriptura llenyosa.
Llaurau la terra blanca
de la pàgina,
posau llavors de tinta
dins els solcs.
Habitau
el que no es pot anomenar
i que tant crema.
El temps escriu
cruel
violent
salvatge
sanguinari
damunt els cossos,
damunt el paper.
XIX.
Júlia Febrer Bausà. Arrel inoïda. 2025. P. 47-48
Imatge de Joan Bauzà Nigorra.
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025.
