L'arrel més profunda
la que arriba més enfons
més endins
la que es deixa veure
la que va arran de terra
arran de pell
la que està desprotegida
la que no té terra on solcar
on endinsar-se
la que ja no cerca aigua,
sinó aire
un alè.
La profunditat és la pell
del cos i de la paraula.
XVII.
Júlia Febrer Bausà. Arrel inoïda. 2025. P. 43
Imatge de Joan Bauzà Nigorra.
Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada