Corre sempre

                                           A la Júlia.

A l'alba, quan el teu plor
m'escapça el somni a punt de finir,
em pregunto què podrà retenir
aquell somriure que ens regales
quan corres fins els braços
que t'abracen i et reviuen,
què sostindrà l'emoció
—única, meravellosa—
de trobar exactament allò que volies
d'encaixar com un miracle
et teu cos petit voltat del meu.

 Marta Jorba. La remor, tan salada. 2023

Les llavors són invisibles

Les llavors són invisibles,
dormen dintre de la terra,
preparen les seues vides
mentre que dura l'espera.

Un dia per fi desperten,
allarguen al cel els braços,
badallen i es deixondeixen
i fan els seus primers passos.

Brotaran al meu jardí
cada dia noves herbes
i jo hauré de descobrir
si són bones o dolentes.

Deixaré créixer la rosa
perquè és inútil i es bella,
em regala el seu aroma
i m'allunya la tristesa.

Vigilaré els baobabs,
que no arrelen en la terra,
no siga que es facen grans

i em foraden el planeta.

Eva Dénia. El color del blat. 2001

Il·lustracions de Sebastià Dénia.

La prunera

Passà la joia exquisida
del bell temps de ta florida
i avui regales un plor
d'emmelada fruita d'or;
i la merla llaminera
canta tes glòries, primera.

Maria Antònia Salvà, dins,

Els arbres de la poesia catalana. 2007

Ed.: Maria Victòria Solina i Jordi Bigues

Transcendència

Avui tothom regala flors.
Dec fer cara de cavall triomfador,
per això totes aquestes cintes de colors
i les xeringues que pengen
dels carretons metàl·lics.
Les infermeres avancen com núvies decidides;
certament, la senyora Lessing
ho va tenir molt pitjor.
Si el televisor brillés com espelmetes
diríeu que soc una verge,
amb els meus dos pits a l'aire,
les noves esferes mundials,
i un nadó de roba que baixa com un riu,
arrossegant alguna part de mi
amb la pressa del seu clam.




Eva Baltasar. Poemes d'una embarassada. 2011

III Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2011

Planer i subtil

Planer i subtil aquest
teu camí que sovint vagarejo,
amanyagador i delitós
aquest teu cel que regales.
I de tan agradós es torna bes
aquest pronunciar en els teus llavis,
i de tan tendre, acaronador
qualsevol moviment del teu cos.



p. 37


Mònica Gratacòs. Fueteig de la memòria. 1989

Il·lustracions: Ricard Jordà

Ulls sorpresos

A la Katka, la més aplicada de la classe, li van regalar
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, el més aplicat de la classe,
li van regalar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
la campiona de ping-pong, li van donar
ULLS SORPRESOS. Al Tomaž, expert en vela,
li va tocar ULLS SORPRESOS. A la Katka,
el Papa Noel del refugi número catorze
li va portar ULLS SORPRESOS. L'Andraž,
el més aplicat de la classe, va ser obsequiat amb ULLS SORPRESOS.
Fa més de mig any que jo no he rebut
un exemplar fresc de d'ULLS SORPRESOS. A l'Andraž violinista
li van donar ULLS SORPRESOS. El pare
que sempre s'oblida del que ja té comprat
en té quatre exemplars
propis.
Estimat compatriota de les terres litorals, France Bevk!
A casa nostra
en tenim dotze, d'exemplars de la teva biografia i,
tanmateix, encara en volem més!




Tomaž Šalamun. Balada per a Metka Krašovec. 2016
Tr.: Simona Škrabec

La felicitat

Diuen que els poetes no parlem de la felicitat.
De què devem parlar -m'intriga- quan parlem d'allò
que s'enyora, s'alimenta, es convoca,
se sospita, es regala, es crea, es provoca,
s'arrisca, s'interroga, se suplica, es tem,
es repta, es reclama, s'imagina, s'immola,
es transforma, es nega, es creu, s'enfronta,
s'irradia, es dubta, es pressent?
D'allò que es perd i es guanya
i es perd i es guanya i es perd
i es guanya i es perd
i es perd...
i es...



Cèlia Sànchez-Mústich. A la taula del mig. 2009

Amb un pròleg d'Esther Zarraluki.

Terra en el cel

No esperis massa de mi.
Només soc terra, la terra
que algun cel va regalar
als ulls que veuen la vida.
Això sí, compta amb la llum
-creada amb gotes de somnis
tardorals- amb què acompanyo
aquest deler d'estimar
fins que la nit es fatiga
de contemplar tanta pau
acoblant les criatures.
I potser el detall d'un temps
aparentment aturat
en el gest d'algú que marxa
i retorna la terra al cel
per fer-lo créixer en joia i elegia.
Passa el núvol serè i ambigu.



Vicenç Llorca. Cel subtil. 1999

Bellesa del món

Hi ha tantes coses belles! Una posta

de sol al Belvedere de Florència,

la pluja al Ganges, i la indiferència

de l'aigua retinguda en una almosta.

Els amants i l'Acròpoli de Fídias,

el present que ens regala la memòria,

el combat de la vida transitòria

que ens va deixar Kavafis, les orquídies.

I tanmateix la nit ens acompanya,

i a sota veu també te'n meravelles.

Travessa la foscor una claror estranya

que et besa els ulls i et posa a les parpelles

un breu instant de somnis que s'afanya

a brillar sobre el món amb les estrelles.

Israel Clarà. Una mena de màgia. 2009