El món que oscil·la

El món que oscil·la
Ukiyo-e        Visible
Fusta que ens parla

Felícia Fuster. Anar, sempre tornar : antologia d'homenatge. 2021

Edició de Lluïsa Julià.

Amor impossible

Vet aquí que la nit i el dia
no s'han pogut enamorar,
encara que els agradaria:
quan l'una ve, l'altre se'n va!

Versió de Miquel Desclot a partir d'un text de Joxan Ormazabal.



Es troba en el llibre:

Poesies amb suc : antologia de poesia per a infants. 2007

Il·lustracions de Mercè Galí.

Llengua materna

Respiro com la pluja lliure al cel,
estesa en el costum que em roman a la llar
protegit dels vents de desmemòria
i missatges d'estranya incertesa.
Els vitralls m'ensenyen el món, l'aiguat persistent,
els camps xops i la quietud en companyia,
la serenor que em deixa escriure,
on vull quedar-me a recer
com el pensament en llengua materna.
Somnis d'indrets del nord
sense més bandera que els sons de natura,
en un silenci interior que se m'emporta
cap a la lleu infinitud dels dies.

Recullen l'aigua les parets de pedra arcaica,
esmorteïdes d'humitat,
on es dibuixen curioses formes de molsa
que sempre he volgut traslladar al quadre.
El meu dibuix, però, és de puny i lletra,
el batec íntim del llenguatge
que lluito per donar forma
com a les fronteres del meu país.
Quan em deixo anar, com la pluja,
com l'ocell que celebra els rierols,
surt un vers, una flor d'hivern
que se'm queda a les mans i creix en el poema,
en el traç exacte que em diu qui som,
què sento i quin és l'espai del meu recull,
la vibració de l'ànima en l'oratge de la paraula,
la mà compartida de la bellesa
que a tot cor arriba.

No estic sol en aquesta platja
on queden restes de naufragi,
no coneixem les línies divisòries
que la llum no assenyala.
Tot pertany al mateix territori,
el que queda per dir a tots els altres,
la veu que ens transporta i s'escampa
reconeguts tots en una sola mirada.

Mario Riera

En el llibre:

Versos per la llengua : trenta-cinc veus poètiques d'Eivissa i Formentera. 2013

Pròleg d'Isidor Marí

Adormit a casa els avis

Que algú em perdoni
he trobat                suaument    a casa els avis
un llibre encès per una estrofa meva
de temps vestida
M'ha dit
que es deia Passarel·la

Assoupi chez les grands-parents

Que quelqu'un me pardonne
j'ai trouvé             tout doux           chez les grands-parents
un livre brûlant d'une de mes strophes
habillée de temps
Il dit
qu'elle s'appelait Passerelle   

Felícia Fuster

De: Passarel·les / Mosaïques = Passerelles / Mosaïques (1992)

Aquesta poesia també es troba al llibre:

Felícia Fuster. Cordages du vent : Anthologie bilingue de poèmes 1984-2001. 2018

Il·lustracions de Felícia Fuster.

Editors literaris: Lluïsa Julià i Sandrine Frayssinhes Ribes.

Traductor del català: Marc Audí.

Text del pròleg en francès, text dels poemes en francès i català.

Nota en francès: La passerelle est une strophe forgée par Felícia Fuster. Ce nom vient de ce que l'avant-dernier vers, court et masculin, tend un arc, une passerelle, vers la conclusion du dernier vers.

Màquina del tren d'Olot

            A Mercè Mallarach en els seus 90 anys

Per què has vingut a trucar la finestra,
oh màquina dels meus somnis d'infant!
Per què has vingut sense bleix ni palestra,
ni esbufecs de bieles, panteixant.

Entre el fum vaporós, quan arrencaves,
sentia el tremolor sota els meus peus
del teu gran pes que reblava les claves,
dels rails tatuant prats i conreus.

Ara, silent, et veig cada vegada
que obro el meu finestró, i ets visió
ben resignada i muda de la fada

d'aquell infant dret a l'estació.
Endut dels anys... encara vaig d'anada.
Si vens per dir-me adéu, no baixo, no.

Dídac Faig

Es troba al llibre:

Amics de les Lletres Garrotxines : 20 anys : antologia poètica. 2015. P. 81

Dona embarassada

En la quietud
uterina,
amagades de mi,
amagades dels miralls,
les arrels fetals de canell
i cor
s'entortolliguen dins meu.
Pertanyen a l'infant,
a l'encastat,
un plomatge de constel·lacions.

Camino per la casa
peu nua
i una càlida corda de sang
em lliga al meu fill.

La pluja cau pels jardins i les inscripcions
però jo em mantinc al caire de la pluja.
Soc un receptacle
que recull una altra pluja, amniòtica
perquè ell sol en la seva residència oficial
en gaudeixi.

Penso en l'ús tranquil dels parpres nonats
i en la quietud dels meus pits que s'inflen,
un càlid procés de força.

Un nom ja comença a suggerir les síl·labes,
però aquest roman secret,
l'ombra d'una cua de peix,
un sospir entre la nit i el dia.

—————————————————

Expectant Mother

In the stillness,
uterine,
hidden from me,
hidden from mirrors,
the foetal roots of wrist
and heart
are coiled within me.
They belong to the child,
to the incast,
a plumage of constellations.

I walk around the house
in bare feet
and a warm rope of blood
links me to my child.

Rain falls on gardens and inscriptions
but I hold the edge of the rain.
I am a receptacle
in which other rain, amniotic, gathers,
for the one in his official residence
to enjoy.

I think of the quiet use of the unborn eyelids
and the stillness of my breasts that swell up,
a warm procedure of strength.

Already a name suggests its syllables,
but this remains secret,
a fishtail shadow,
a whisper between the night and the day.

Penelope Shuttle

Es troba en el llibre:

Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX. 2010. P.  314-315

Antologia en versió bilingüe.

Edició, traducció i pròleg de Montserrat Abelló.

Il·lustració de la sobrecoberta: Notes in Time, de Nancy Spero.

També al meu poble

També al meu poble
em cal demanar estada,
ocell de passa.

          ✳

Talment immòbil,
el pagès que amb un tràmec
cava la feixa.

Mukai Kyorai (1651-1704)

els trobareu, també, dins del llibre:

Miquel Desclot. En coixí d'herba = Kusamakura : de la lírica clàssica japonesa. 2023

Pròlegs d'Àngel Crespo i de Jordi Mas López.

Catalunya, tot esperant els bàrbars (Englantina)

                                  A la bona gent de pau

A l'escola, el colom porta una oliva al gat,
l'aranya fa un abric a la mostela,
el ratolí dona la mà al conill,
i el gos llepa les plomes a la merla.

En una cantonada, el cuc saluda la puput,
el poll es vol casar amb la puça,
l'esquirol deixa seure el talp,
i el mosquit du vianda a l'oreneta.

A la plaça, la vespa besa la libèl·lula,
la sargantana porta la formiga a coll,
la mosca s'amistança amb el pardal,
i el dragó du a passeig la papallona.

Arran de mar, el cranc abraça la garota,
el pop escriu sonets a la medusa,
la gavina perdona el deute a la sardina,
i el corb marí esdevé vegetarià.

A la sortida, tots plegats aixequen
un quatre de deu amb folre i manilles.

Miquel Desclot (1 d'octubre del 2017)

En el llibre:

1-O trenta poetes per la llibertat. 2018. P. 21

Pròleg: Vilaweb

Fotografia de coberta: Sense data de caducitat, de Marga Ximenez

No m'agradava gens, des de temps enrere

No m'agradava gens, des de temps enrere,
El que em tinguessin llàstima,
Mes amb una gota de compatiment
Teu, vaig com amb el sol dins el cos.
Vet aquí per què tot és alba a l'entorn
I per què vaig creant meravelles
Vet aquí per què!

20 de desembre de 1945


Anna Andrèievna Akhmàtova (1889-1966)

En el llibre: 

Antologia de poesia russa : homenatge a Guillem Nadal, traductor i poeta. 2006. P. 312-313

Edició a cura de Gerard Adrover.

Nota sobre el traductor per Gonçal López Nadal.

Text bilingüe en rus i català.

Quan hom tot just té el dret

 La llibertat és el dret a dir als altres allò
                              que no volen escoltar.
                                       George Orwell

                      Quand on n'a que l'amour
                          Pour parler aux canons
                          Et rien qu'une chanson
                 Pour convaincre un tambour
                                           Jaques Brel

Quan hom tot just té el dret
al decidir d'un poble
per una causa noble
no admesa per decret

Quan hom tot just té el dret
a demanar justícia
cridant sense malícia
que el dret ja sigui un fet

Quan hom tot just té el dret
al seu vot per represa
per la terra promesa
on la parla ens remet

Quan hom tot just té el dret
de voler-se més lliure
per deixar de malviure
potser cal tirar al dret

Quan hom agafa el dret
perquè no se li dona
la història com a icona
avalarà aquest plet

Quan hom agafa el dret
d'afirmar voluntats
guanyen les llibertats
sobre tots els retrets

Quan hom agafa el dret
se'n diu desobediència
on rau la independència
amb el vot al barret

Quan hom agafa el dret
de votar al seu destí
tombant el seu botxí
amb la llengua al gallet

i amb la força del sí
per llevar les amarres
reblarà un altre sí
alçant les quatre barres!

Ester Xargay

En el llibre:

1-O trenta poetes per la llibertat. 2018

Pròleg: Vilaweb

Fotografia de coberta: Sense data de caducitat, de Marga Ximenez

Una illa sola

Una illa sola
al mig de la mar brava,
cenyida d'ones...
tots els pujols en flames
de fulles escarlata.

De: Període d'Edo

Miquel Desclot. En coixí d'herba = Kusamakura : de la lírica clàssica japonesa. 2023

Pròlegs d'Ángel Crespo i de Jordi Mas López

Marina

En variacions sens fi sobre un tema
les ones venen tot puntejant les roques.
Una i una altra s'hi alcen en llargs murmuris
fins a trencar-se en collars d'escuma
o en sortidors es llancen, sense parar mai;
tan suau dins meu sento la mar que canta.

Des de dalt de l'estudi miro avall entre 
el gran roure de branques ara nues
que unifiquen i accentuen aquest paisatge
amb fortes ratlles negres, blau contra blau clar,
i davant meu ombregen la neu tardana.
L'aire de primavera m'esbandeix els ulls.

Així desperta i oberta a aquest paisatge
m'aferro fort al poc que puc tenir,
un llarg continuar tan semblant al joc
de les onades incessants, tema perenne
de l'amor, de l'amor sense doblecs
que murmura sota el silenci, com el mar.

————————————————

Seascape

In endless variations on a theme
The waves come in and lace the rocky shore.
On after one long ripples rise and spread
Until they break in necklaces of foam
Or fountain up in spume, an endless storeー

The gentle sea is singing in my head.

High in my study I look down and through
The great oak and its branches naked now.
They accent the whole scene and unify
With strong black lines blue against paler blue,
And in the foreground shadow the late snow.
Spring in the air has come to rinse my eye.

Newly aware and open to the scene
I hold fast to the little I can hold,
A long continuum so like the play
Of the incessant waves, unbroken theme
Of love, love without a fold
Murmuring under silence like the sea.

May Sarton

Cares a la finestra : 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX : (antologia en versió bilingüe). 2010

Edició, traducció i pròleg de Montserrat Abelló.

Vital

Què queda en la vida sinó la tendresa?
Innombrables vegades he pensat en ella.
No tinc cap dubte, ni cap incertesa,
em trobe vulnerable al seu davant.
Uns besos, una abraçada, una carícia...
m'absorbeixen i em commouen.
La tendresa va colpint-me la pell,
voldria interpretar-la sempre inacabada,
com la música que ressona a l'univers.
No m'acostume encara a l'instant
en què els conflictes s'ensorren
per les fondàries profundes de la nit
i em creixen als ulls ocells
—triangles de llum que enceguen l'abisme—
No tinc temor de res: portem dins l'estima
que s'estén cap a l'aleteig de tots els braços,
les paraules tendres, alenant vida
i l'esperit valent de tots els éssers.

Maria Carme Arnau (Alfara del Patriarca, 1958)

Itinerari de tendresa. Bromera, 2010

A l'antologia:

Elles: constel·lació poètica. 2022

Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva

El meu cap d'any

Un altre any, i l'esplet encara no demanca;
l'esplet de les cançons, malgrat ma testa blanca,
si no prou exquisit, almenys fou abundós;
no glacen, no, la sang les hivernals fredors;
el pi de vell brancam i soca corrugada
es sent lliscar per dins la saba regalada;
de rou cada matí remulla el cimerol
i va vessant reïnes que clarifica el sol.

Maria Antònia Salvà, dins el llibre:

21 escriptores per al segle XXI. 2004

Edició: D. Sam Abrams

Cançó

Jo he obert la meva flor
al coll d'una flor tancada,
poncella que ja comença
a perdre's i a esgarriar-se.
És del cert? No ho sabré mai.
Al jardí, la meva flor
és novella cada dia,
viu badada i no s'espiga
no fa ombra i et convida
a obrir la teva flor amiga.

Carles Rebassa. Pluja de foc. 2016

Dins el llibre:

Amors sense casa : poesia LGBTQ catalana. 2018

Antologia i introducció a cura de Sebastià Portell

L'alzinar

L'alzinar és el bosc en meditació. Convida al bes en el front,
greu i pur.
És la força feta bellesa. Canta a cada branca que s'estira i es
torça voluntàriament, mentre els troncs es redrecen com còrpores.
Aquesta força és un triomf al cim del desig i el nostre cor bat amb
la solitud.

Ferran Canyameres

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Poesia als parcs 2005 : des de la terra. 2006

Coordinació del cicle i autor de l'antologia i del pròleg: Antoni Clapés
Rapsodes: Pere-Eugeni Font i Montserrat Vellvehí
Música: Imma Udina (clarinet)

Idea original: Vallgrassa. Centre Experimental de les Arts (Parc del Garraf)

L'antiga paciència

                            A la meva mare

Tu que coneixes l'antiga paciència
de desfer tots els nusos de la corda
i puges un pollanc zíngar vingut
a créixer enmig del cossi dels clavells,
deixa'm que senti en tu, com l'apagada
cantarella del mar dins la conquilla,
la veu de casa que el temps ja perdut
ha convertit en cendra.
Però és cendra de pa fosc i sagrat
—aquell que tu nodries amb l'alè
al forn obscur de la guerra— i ostenta
per sempre, eterna, en ella la filigrana
d'aquells teus cirerers arrabassats.
L'alegria, però, torna a aixecar la cresta
de puput als poblets desolats,
com el lilà que creix darrera teu
poc a poc, baluard de la massacre.
Recull encara i sempre el pidolant
niu abatut pel vent esquerp de març
i adoba les escretlles de la quilla.
No es queda sense casa aquell que escolta
al cap-al-tard la teva veu de conquilla.

Maria Luisa Spaziani, dins,

Poesia italiana contemporània : antologia. 1990

Traducció: Narcís Comadira

Brolla l'aigua

Brolla l'aigua i és de l'aigua
Brolla la sang i és de la sang
Brolla la veu i ja no és ella.
                       Era la pedra i ara és la reixa.
                       La petja breu que va ser l'arrel.
                       Peix-mot pescat a l'encesa.

De Poemes inèdits

Susanna Rafart. El saüc i la forja : antologia (2001-2021). 2022

Il·lustracions de Felícia Fuster
Pròleg de Francesco Ardolino

El carnaval dels animals

Pardals immòbils,
notes d'un pentagrama
als fils elèctrics

Vola que vola
l'ocell i en cada volta
perd una ploma

Haikus per a infants i lectors joves

Isabel Oliva, dins,

Llum a les golfes : una antologia del haiku modern i contemporani en català. 2018

Edició de D. Sam Abrams

Sapiencial

Aprens amb dol
que el viure és general
la mort universal
els déus eviternals
l'Estat dimonial
les ciències abismals.

En contra d'ells i en contra d'elles
les teves arts són cinc:
aprèn amb el goig que pots
endalt de tot pensar-t'hi lliure.

Segimon Serrallonga, dins,

L'educació en vers : cent poemes sobre ensenyar i aprendre. 2018

A cura d'Antoni Tort Bardolet