De cop el cristall
del teu riure; obre fonts,
obre portes, safrans
i campanetes
el cristall
del riure
teu.
De: El blau de la lluna
Giota Partheníu. Petits silencis : antologia poètica. 2025. P. 21
Selecció, pròleg i traducció: Joan R. Lladós.
Text en grec i català.
Albert Rossich
La Girona dels poetes : un segle d'interpretacions líriques de la ciutat : antologia. 2005. P. 182
Antologia a cura de Narcís-Jordi Aragó.
Il·lustracions de Mercè Huerta.
Tornaran,
els rius també parlen,
es trenquen i ploren.
Un d'aquests dies o d'aquestes nits
tornaran
ho saben els ocells
un dia tornaran amb fúria
com arriben les tempestes.
Tornaran, i davant de la necessitat de retrobar-se, reobriran els seus camins antics,
sacsejaran la terra
i alliberaran les artèries que l'humà ha obstruït.
Ho saben els ocells.
De: Rumors del meu pensament.
Guatemala
Idioma: Maia q'eqchi'
Manuel Bolom Yaxcal
Llengües vives : mostra poètica de llengües indígenes d'Abya Yala. 2025. P. 127
"Agraïments" del PEN Internacional.
"Llengües vives. El procés" introducció.
"Cada paraula en llengua aborigen és una bala per la llibertat" d'Urtzi Urrutikoetxea.
"A tall de presentació" de Miguel Ángel Oxlaj Cúmez, editor.
"Introducció a l'edició catalana" de Laura Huerga.
Traducció d'Octavi Gil Pujol.
Arbres alts
àlbers
les males herbes
les herbes altes
que el vent les dalli
la commoció
al sot que es diu
sot de l'infern
el foc ho cremi
t'estiraràs sobre el rostoll
a contemplar el més enllà
blau d'ultramar
i un bosc de núvols acarminats
repararàs que hi ha cel alt
i calma alta
esfilagarses de remembrança
per sobre teu
divagaran
altes mudances cauen del cel
plomalls d'espasme
s'haurà fet hora de nedar
al codolar
com si ningú volgués mai més
saber de tu
enlloc els ulls
que han de mirar-te
nocturnament
al roquissar flamíger i alt
de paret alta.
De: De arboribus
Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012
També es troba en el llibre:
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 36
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
la poesia
una casa
en els nostres exilis
一一一一一一一一
la poésie
une maison
dans nos exils
De: Com una carta (2007-2014).
Mireille Gansel. La llàntia de l'espera : antologia poètica. 2021. P. 61
Edició i traducció d'Antoni Clapés.
Prefaci de Dolors Udina.
llegir amb els ulls clucs els teus mots
escrits amb lletres de coratge
amb rimes xifrades
en la tinta invisible
en els mots de cada dia
i dels més indefensos.
16 d'abril-2 de maig de 2020
—————————————
les yeux fermés lire vos mots
écrits en lettres de souffle
en chiffres de rimes
dans l'encre invisible
dans les mots de tous les jours
et des plus démunis
(16 avril-2 mai 2020)
De: El temps dels arbres (2019-2020.
Mireille Gansel. La llàntia de l'espera : antologia poètica. 2021. P. 83
Edició i traducció d'Antoni Clapés.
Prefaci de Dolors Udina.
La música que vaig sentir
amb tu era més que música,
i la sang que ens corria
per les artèries era
més que sang,
però el goig que compartíem
era un goig genuí,
i si hi ha algú a qui hauria d'agrair
tot això, ho faig ara,
abans que sigui massa tard
i massa silenciós.
Adam Zagajewski. Elegia elèctrica : antologia. 2024. P. 194-195
Selecció, traducció i pròleg de Xènia Dyakonova.
Edició bilingüe.
Gombrowicz va morir. Els americans anaven per la Lluna
fent saltirons prudents, com si tinguessin por
que se'ls trenqués. Erbarme Dich, mein Gott,
cantava una dona negra en una església.
L'estiu va ser ben xafogós; l'aigua dels llacs,
calenta i dolça. Mentrestant, la guerra freda
seguia, els russos ocuparen Praga,
tu i jo, aquell any, ens vam trobar.
Només va ser immortal l'herba cansada i groga.
Gombrowicz va morir. Els americans anaven per la Lluna.
Apiada't, temps. Apiada't destrucció.
Adam Zagajewski. Elegia elèctrica : antologia. 2024. P. 132-133
Selecció, traducció i pròleg de Xènia Dyakonova.
Edició bilingüe.
Surt pel canell
una aigua parladora,
S'hi sent la veu
de tots els viatgers.
De: doble joc
Eduard Fanahuja i Yll. Sang barata : antologia d'autor. 2015. P. 51
Un vent frenètic
s'enduia les illes. En una onada blava
la cítara d'Apol·lo
les va assentar.
De: I Brilla en la foscor
Giota Partheníu. Petits silencis : antologia poètica. 2025. P. 79
Selecció, pròleg i traducció: Joan R. Lladós.
Text en grec i català.
Diré llimones,
pomes rosades, roses,
sal i petxines,
i es pensaran que passes
entre els jardins i l'ona.
De: Calidoscopi de l'amor
Carles Riba
L'Esperança és una rara invenció -
Una Patent del Cor -
en incessant acció
però sense esgotar-se mai -
D'aquest elèctric apèndix
no es coneix res
però el seu impuls únic
embelleix tot allò que tenim -
Amb mans invisibles : una antologia d'Emily Dickinson. 2023
Traducció i pròleg de Carme Manuel.
Il·lustracions d'Ada Sinache.
Soc
mare
filla
companya
excessiva
contagiosa
amigable
inconformista
lluitadora.
Vaig ser
espantadissa
estudiosa
obedient
disciplinada.
Soc
un poc deixada
mal dormilega
de vegades forta
i fins i tot valenta.
Soc feliç.
Lola Camps
De: Mare in itinere. Babilonia. 2016
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022. P. 41
Selecció d'Anna Ballester.
Introducció de Maria Lacueva.
També un camí cap als afores.
Una mena de fe.
Un senyal.
El cirerer s'esfulla. Resplendeix
la fruita
sense explicació
i vosaltres,
polpa que en tibar-me la pell
m'abrillanta.
De: Rostoll. 2009
També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 569
Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.
Epíleg de Josep Borrell.
Estimo la vida petita
de seure a l'entrada
per veure com passa la gent,
com es mou un pardal,
com s'inclina la tarda
en les cases del cos.
Ja sé que em moriré
molt abans que s'hagin mort
els arbres que m'estimo.
Però no m'amoïna gens,
perquè en l'instant
en què se'm trenqui l'últim fil
seré només aquella dona
que s'asseia a l'entrada
per mirar simplement
i ser fulla i arrel.
De: Caure. 2011
Laia Noguera
També es troba a Poetes de Ponent : antologia : (De la Renaixença als nostres dies). 2019. P. 770
Edició de Jaume Pont i Jordi Pàmias.
Epíleg de Josep Borrell.
No tot és claredat a dalt de les alzines;
s'enfonsa un verd més fosc al coure de la llum:
l'home color de vi, les estrelles veïnes,
la copa de tenebra i tabac en un grum.
De tanta claredat, el fons del cel esclata;
com un timbal de fosca, el capvespre granat;
la llum esquinça al cel el blau de la buata,
el blau esquinçador del blau embuatat.
Feta estelles, aguaita la claror de campanes,
el safir de la llum, la comarca del vi:
el mar color de sang colpeja les drassanes
amb l'enterboliment del vespre carmesí.
Un fus de llum, un fus encès al cel que crida,
un fus al cel que tria la claror d'existir;
amb una esgarrapada, la túnica teixida,
de cap a cap l'esberla la llança del matí.
La túnica del dia i de la nit, la túnica
teixida per les ungles del vespre cabdellat.
Un rapte de centaures flameja en la nit púnica,
als enderrocs que miren les armes del passat.
Pere Gimferrer. La llum. 1991
També es troba en el llibre:
Barcelona Poesia. 1998
Antologia a cura de Gabriel Planella.
Narcís fa mutis, a Queralbs.
Vidre velat dels cotxes, que dormiten,
abandonats en un racó de plaça.
Tothom s'enfila al tren. Pel camí, ran dels boscos:
aigua que cascadeja, cingles aspres.
La cremallera tanca el vestit únic
i solidari; tots, en la frescor de l'aire,
compartim el misteri de les altes muntanyes:
xiquets bellugadissos, homes de cara greu,
dones i bells somiadors, que guarden
als ulls, policromada, aquella Verge tosca,
voltada, en altre temps, de soledats.
Jordi Pàmias i Grau
Es troba en el llibre:
Vall de Núria : paisatges i poetes. 2012
Edició a cura de Miquel Sitjar i Serra.
I també al llibre:
Jordi Pàmias. Narcís i l'altre. 2001
