Un cel ras

Un cel ras

com un espill sense cares,

com una pissarra neta

on escriure-hi paraules.

Un cel ras

com el cos que descansa,

com una casa oberta,

com la força d'una veu clara,

com una plaça sense fronteres,

com la font que raja,

com una pissarra neta

on escriure-hi poemes.

Cinta Mulet. Aigua dolça :  poesia per a xiquets, 2008

Il.: Laura Gual

La terra que tu estimes

Compromís

Jo vull una terra assolellada,

amb muntanyes, illes i un blau mar,

petita, però privilegiada:

bressol d’amor, de cultura i d’art.

Jo vull una pàtria comprensiva

vessant humanitats arreu-arreu,

amant del treball, no d’ell captiva,

senzilla i capaç de vot i veu.

Que el seny guiés la seva vida

I fos la llibertat el seu estel,

espargint sa veu com una crida

que omplís de llum i d’ideals son cel...

Així és la pàtria que vols tu?

Desperta’t, no deixis que s’esmunya

de tes mans la sort, cec més que ningú.

La tens eixa pàtria: Catalunya!

Sols cal que dels seus greuges l’alliberis,

intel·ligent, compromès i valent

i el mal de l’enveja no toleris,

sempre fidel i sempre conscient.

Ta pàtria té parla, té bandera.

Compresa, té raó la teva terra:

Digne, pren la teva senyera

I venç, ansiant pau, la teva guerra!

Miquel Cabanas Alibau. El llibre blau, 1995