Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pics. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pics. Mostrar tots els missatges

11 d’agost 2020

I el vent deixava

Joan Salvat-Papasseit. Poesies, 1962;  Il.: Josep Guinovart. DL B.10.790. Núm. Registre 1077-60 per Teresa Grau Ros
I el vent deixava dintre la rosella
granets de blat com espurnes de sol
—només per dir com és la boca d'Ella:

com la neu rosa als pics
                                       quan surt el sol.




Joan Salvat-Papasseit. Poesies, 1962

Esbós biogràfic: Tomàs Garcés
Intr.: Joan Fuster 
Il.: Josep Guinovart


           

22 de juliol 2017

Elogi de la terra

La terra ferma sota el cel reposa
compacta en ella mateixa.
De tant en tant tira enlaire una alosa
(no com la mar que es regira i es queixa;
no com la mar que tota ella s'exalta)
i sols dona al vent el brancatge i les herbes.
L'ira del mar que l'onada fa alta
no la coneixen les planures serves
ni els pics i serres callades i augustes.
La terra acreix dessota brises fines
la corpulència de les fustes
(no com la mar, entre vols de gavines,
que bressa els pals en lleuger pas de dansa)
ben arrelades, adustes i fortes.
Em plau la terra pacient i santa
que a força de treball, de llavors mortes
en treu els branquillons per a complanta
del vent; per a fam, l'espiga;
la pedra per al mur; i, per l'amic, l'amiga.
La terra ferma, sí, però mai closa,
la terra ferma que sota el cel reposa.


El xiprer contraclaror 1952-1967




Josep Junyent i Rafart. Obra lírica. 1995

Ed.: Lluís Calderer, Ernest Maruny, Josep M. Massegú