Ja havia perdut el coratge de parlar
Mai tampoc no ho havia acceptat sense tremolar
sempre em sembla que quan parlo ningú em sent
de vegades també que potser tinc algun mal al coll
després vaig acostumar-me a cridar
I de vegades vaig començar a fer-ho en alguna
conferència plena de gent o en un descans desèrtic
conferència plena de gent o en un descans desèrtic
I una tarda única amb llum molt àmplia
Quan et deia que des de feia tants dies
Tenia por de la meva veu, que
Trobava la teva cara en la meva imaginació
Tan diferent que realment puc
parlar del que sento envers tu, em vas dir perquè cridava
I llavors per no convertir cada conversa en un plor
Et vaig abraçar
I vaig acumular la paciència de sentir.
Giriraj Kiradoo
Selecció de Sameer Rawal
Traduccions de Sameer Rawal i Dolors Udina
