davant d'aquest horitzó inexpressiu per sempre,
deixar fer el pas dels anys sense oposar resistència,
tranquil·lament, sense càrrec de consciència
per les pàgines i els dies en blanc deixats
enrere.
Lluny, però, de morir, els mots em viuen a dins
i jo, sense ells, moro en les coses
(no crec que em passi mai com al poeta).
Posar cercle a tants de mots fonedissos
és deixar d'ennuegar-me en els meus silencis.
Vull ser una veu entre veus.
Heus aquí la meva revolta.
Sílvia Güell Segarra
Es troba en el llibre:
Alçar la veu. 2004
Premi Gabriel Ferrater de Poesia 2003 (XXV Premis Literaris Baix Camp), Òmnium.
