Penses en l'arbre que s'omple de serps
-tu hi empeltes la poma-,
penses en els fruits escrits que davallen
amb picarols i cossos ondulants.
Oferiments linguals, retràctils, ventregen
en l'aire,
avancen per aigualeres i fangars.
Desarbrada, esborres el rastre carnal
on s'aparia la culpa.
Prova de desembullar les teves branques,
de pujar per la llum ufana
i esperar, enroentida, la pluja, la grana,
el fruit innocent.
Prova de no distingir entre arrel,
fruita, vena i serp;
entre carn, terra, sang i paraula.
I no arranquis els ulls càndids de l'escurçó,
ni la nit mistèrica dels arbres;
hi han desat, abandonades, pellofes
i escates lluents,
hi han desat el verí benigne que rebrosta,
incoercible, de l'aiguaneix.
Empar Sáez
(Pertuis, Provença, 1963)
Inèdit, 2020
Dones, arbres i poesia. 2021. P. 67
De: Arbre de les serps (Radermachera sinica)
A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.
Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.
"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.
