Obrir la finestra i que volin:
la pestanya d'un desig,
la sorra de la mirada,
la música apagada.
Obrir la finestra
i que el poema les pugui atrapar totes.
Àngela Ribas i Lacasa. El bram dels dies. 2018
Pròleg de Vicenç Villatoro.
LIII Premis "Recvll" de Blanes,
Premi Benet Ribas de poesia, 2017.
Del comediant setembre contemporani,
el campanar de Tàrrega espetega de coets i fums,
aire de carrer i de teatre.
Invocant els gegants coberts amb llençols blancs;
l'àngel arriant-se del núvol,
pluja de paperets i carrer guarnit,
el dimoni que s'ho mira i dispara
amb vermellor de pirotècnia.
Quan tot comença,
quan tot acaba,
capgrossos i música
amb somnis de carrer,
traca que esclata
i bomba de paper.
Poemes enlaire, enfilant-se,
amb els dimonis de la nit
i el drac de la terra.
Sol Solet de Comediants,
fent l'ullet a la Lluna,
titella del portal
i la plaça fent-se teatre.
Circ de la vida i de la màgia,
joc de mans, gest i bombolles d'aire.
On tot recomença,
on tot es viu,
on tot passa.
De la primera Fira de Teatre, Trifulgues i Xim Xim al Carrer de Tàrrega.
Heribert Masana i Soler. Sota pampallugues. 2016
Són bombolles de so
que esclaten en el buit.
Són mans que s'obren pas
entre gèlides fletxes.
Són intenses espurnes
d'una tendresa inèdita.
Són precs que condueixen
a una puresa estranya.
Són notes que procuren
ser alguna cosa més.
Són crides a un futur
de possible harmonia.
De: Perspectiva de cambra amb habitants)
Ignorar que descobrir el món
amb ulls d'infant,
que disposa d'amor menjar
somriures plens i una
complicitat d'horabaixa
vindria a ser no gosar
ni imaginar ni voler,
una pau mundial
jardins de bonança
gatzara, calitja d'estiu
Atureu-vos del tot
que s'apaivaguin patiments
impedim terror gana
destrucció orfenesa mort
Sí avant incondicional
que es concordi la vida
amb la música i, la terra
commoguda tingui cura
de tots els infants del món.
Poesia inèdita
Teresa Grau Ros
(Tannkas)
Per tot arreu
cauen les campanades.
Criden la por
perquè freni les ments
i no puguin pensar.
La llum s'amaga,
la tarda escampa l'ombra
per cares grises
i pinta damunt nostre
«manca de llibertat».
Tiren paraules,
que són fredes i fortes,
contra les nostres
que sols parlen de vots,
de pau i llibertat.
Tothom sabem
que sota els peus hi ha terra
dels nostres avis.
Com ells la defensem,
i com ells l'estimem.
Som com llavors
sembrades i adobades
en sementera,
amb paciència de larva
i anhels de creixement.
El poble crida,
reclama llibertat
sense fiança,
des de la terra baixa,
fins al turó més alt.
No oblida mai
que el vent de l'esperança
farà música
al passar per la canya
i l'alliberarà.
Carme Romia i Agustí
16 de novembre de 2017
Es troba en el llibre:
Versos per la llibertat. 2018
Este mar que ahora llega en las notas de piano
fue el que soñaste un día y era anterior a ti.
Estas notas brotaron al escuchar la lluvia
llevada por la brisa sobre el mar, una tarde.
Ésta es la noche oscura de las manos vacías
y la mirada fija en la estrella que cae.
Éste el largo silencio que sucede al silencio
en que escuchas el mar, su rumor, en lo eterno.
Esta sola belleza nos ayuda a vivir,
y también a morir.
Andrés Sánchez Robayna
Es troba en el llibre:
Nit de Poesia al Palau : Barcelona poesia 2012 : XXVIII Festival Internacional de Poesia de Barcelona. 2012
Direcció del Festival: Eduard Escofet i Martí Sales.
Estendràs el vestit a contrallum.
Minúsculs foradins de brodaria
dibuixaran damunt la teva pell
perles de mel i pètals maragdins
de música trontolladissa, fràgil,
com un calidoscopi vegetal.
Feliç aquell qui, enmig de la misèria
envaïda pels cucs de la tardor,
sap com trobar l'empremta de la vida.
De: Sapiencials, 13
Nicolau Dols. Feliç. 2020
Pròleg de Jordi Llavina.
Epíleg de Biel Mesquida.
Et llego el meu viatge d'aeroplà
per rutes trefilades en els núvols,
els llargs silencis d'ombra
quan es vessa el migdia
i el vent s'adorm sobre les ales,
el repic del crepuscle
arrenglerat a les pales de l'hèlix
que esberlen l'aire espès.
Et llego el vol d'unes paraules
per l'espai sideral,
el batec esmolat dels sons,
la música
escrita a la ferida de la veu.
Tens llum als dits,
vent estel·lar als peus de marbre.
Rosa Font Massot. Temps el·líptic. 2022
a minha insegurança
está
entre
sentir-me insipiente
e sentir-me incipiente
reside nesse intervalo
inaudível entre duas letras
e vive desse silêncio que grita
sobre a minha ingenuidade
a minha inocência
e a minha ignorância.
raquellima. Ingenuidade Inocência Ignorância. 2019
Poemas e voz: raquellima
Música (trompete electrónica e balafon): Yaw Tembe
Introducció: Cidinha da Silva
Text: Poética do corpo presente per raquellima
Entre música insaciable,
colrada de verdet,
amb el mapa entravessat
a l'òrbita rasa,
vas.
Gemma Arimany. Glatir. 2023
Pròleg de Rosa Font Massot
tous les matins du monde sont sans retour
pascal quignard
un dia vas oblidar per què
posaves flors davant d'una fot
i els teus ulls esdevingueren
miralls del capvespre.
potser un dia oblidaràs de qui
la mirada que et somriu
i potser tot tindrà ja
un so d'eternitat.
per tu tracte de ser claror,
música d'altres tardes
i ara que el temps amb tu se'n va
els dies són matins sense retorn.
a poc a poc s'esborra
la teranyina densa de la sang
i pense que fàcil la vida
per a qui li ha estat donada
la llum amb la paraula.
De: paraules que no llegiràs, a ma mare
Anna Montero. El pes de la llum. 2007
Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2006
La poesia,
pregària de mare.
I el cant,
el plor del meu infant.
**
La música és l'aliment de la meva fortalesa.
**
La tragèdia
és no poder arribar
al pes de la llibertat.
Ivette Nadal. L'àngel i la infermesa del pensament. 2020
La música és emoció i alegria,
em fa riure i se m'endú les pors.
La música m'alegra els dies
envoltant el món de colors.
Em calma l'ànima
amb notes i melodies.
M'allunya la tristesa
amb acords i simfonies.
La música em fa ser lliure,
em transporta a un altre món.
M'omple el cor de fantasia,
m'omple fins a l'últim racó.
Quan no tinc un bon dia,
escolto sempre una cançó,
i la pena ja no és pena,
sinó un prat a la tardor.
Paúl Martínez Casahuga
Escola municipal Ignasi Iglésias
{3r premi, categoria C, poesia
Pseudònim: Deadpool
Categoria C - POESIA
Jocs Florals Escolars Sant Andreu : recull dels textos guanyadors : curs 2015-2016
He pujat i baixat
milers d'escales
sense escalons
ni replans:
prodigis de la música.
Antonina Canyelles. Bistecs de pantera. 2023
A l'antologia:
Elles: constel·lació poètica. 2022
Selecció d'Anna Ballester
Introducció de Maria Lacueva
Quan els clavells m'omplen la casa
totes les coses fan claror;
si són vermells, el fred s'aparta
—cada clavell un petit foc—
i si són blancs, neva per dintre
—cada clavell un borralló.
Quan els clavells m'omplen la casa,
l'hivern batega com un cor,
i encar que els núvols plorin ombra,
sembla que vulgui sortir el sol.
Els més encesos són com llavis
que la sang puny i el bes desclou.
i els més nevats alcen la testa
com si cerquessin miradors.
Quan els clavells m'omplen la casa
m'agrada veure'ls molt a prop
i em plau sentir-los com respiren
en el silenci interior
mentre la música dels versos
va degotant sobre les flors.
Montserrat Vayreda. Irisacions : poemes a ritme de cançó. 2001
Presentació de Joan Ferrerós
