Tu, ni bicorne ni groc, qui ho ha dit;
Cuita, pinta't de blau, de rosa un pit,
I enfonsa els peus amb mi en tèbia sorra.
Prou ta germana clama: -És salmorra!
Quin sol! Endinsa't més, dalí, delit;
Ja ens banyarem de lluna si fa nit,
I amb dits d'argent, jugarem a la morra.
Que si un fox, o Mozart? Rècord de braça!
Dona't tota a la mar, i fes el crol
Mentre un vol de gavines tapa el sol.
Capbussa't; carbonós, passa Neptú
Ple d'estels i flairós, tibat i nu,
Fitora amb flors i una tendra veuassa...
J. V. Foix. Sol, i de dol. 1975
També es troba en el llibre:
Cada poeta és ell : un llibre i un disc compacte amb dinou poemes i dos comentaris amb la veu de J.V. Foix, més un apèndix de cinc sonets i un text inèdits. 2011. P111
Edició a cura de Ramon Salvo Torres.
