Lletres, senyals

Lletres, senyals, damunt la pedra fosca
marcà l'unglot del vent.
Llibres misteriosos, d'ampla fulla,
els grisos espadats
arran de mar l'antic secret proclamen
i jo no el sé llegir.
El dia blau, el miralleig de l'aigua
m'han embenat els ulls.

Mes quan la nit despengi veles negres
entorn del meu illot
i el bassiol adormissat enyori
l'espurna d'un estel,
a les palpentes, a la roca freda,
retrobaré els senyals
i en copsaré el missatge,
ni que les mans em sagnin, com un cec.

De: «Viatge d'octubre» (1955)

Es troba en el llibre:

Tomàs Garcés. Només els somnis són veritat. 2021. P. 102

Selecció i pròleg "Mil gruixos de somni" de Josep Pedrals.