No són vàlids
els compassos que marquen els altres.
Inventem un nou ritme
amb paraules
que, sortides del llavi que es besa,
són poemes d'un llenguatge nou.
Inventem-nos un cant
on les hores tinguin tons purpuris,
on s'encantin les pauses
en un èxtasi de pura delícia,
de suprema bondat.
Que s'acordin les veus en perfecta harmonia
com la gamma perfecta
de verdors en el prat,
de blavors en el cel
i rojors en la flama...
Inventem-nos un cant
i cantem-lo.
I deixem-nos lliscar amor enllà.
De: Propòsit
Joana Raspall. Llum i gira-sols. 1994
També es troba en el llibre:
Pròleg de Carles Duarte.
