Arbres alts

Arbres alts
àlbers
les males herbes
les herbes altes
que el vent les dalli
la commoció
al sot que es diu
sot de l'infern
el foc ho cremi
t'estiraràs sobre el rostoll
a contemplar el més enllà
blau d'ultramar
i un bosc de núvols acarminats
repararàs que hi ha cel alt
i calma alta
esfilagarses de remembrança
per sobre teu
divagaran
altes mudances cauen del cel
plomalls d'espasme
s'haurà fet hora de nedar
al codolar
com si ningú volgués mai més
saber de tu
enlloc els ulls
que han de mirar-te
nocturnament
al roquissar flamíger i alt
de paret alta.

De: De arboribus

Josefa Contijoch. Ganiveta : antologia poètica 1964-2011. 2012

També es troba en el llibre:

Dones, arbres i poesia. 2021. P. 36

A cura de Marta Pérez Sierra i Margalida Capellà Soler.
Il·lustracions de Joan Pasqual.

Dedicatòria: A totes les víctimes de la covid-19,
arbres forts i generosos que floriran
en els nostres versos, any darrere any.

"Dones, arbres i poesia pel jardí de l'institut Premià de Mar" ha estat guanyador en la modalitat Mobile History Map dins la categoria interetapes/intercentres en la 8a edició dels mSchools Student Awards 2021.

Dos veïns

Dos veïns desconeguts que mai no se saluden
quan s'encreuen, un dia es descobreixen l'un a l'altre
en un país llunyà, com és ara Groenlàndia,
i tanta és la sorpresa que s'abracen.
També nosaltres dues, que sempre ens encreuàvem
ignorant-nos, avui hem sabut
que aquell dia precís de tal mes de fa tan poc
vostè va perdre el pare, jo, la mare.
Aquella data, immensa entre rostres anònims,
era la nostra Groenlàndia.
I ens hem abraçat per enganyar el fred.

Cèlia Sànchez-Mústich. Mudança endins. 2022

Fotografia: Florenci Salesas.

Epíleg de Jaume C. Pons Alorda.

Més comprendràs

Més comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
                       Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solituds i totes les mancances
sense neguit.
                     Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.

Miquel Martí i Pol. Els bells camins. 1994

Premi Salvador Espriu 1987, convocat per l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Premi Ciutat de Barcelona de poesia catalana, 1987