Cal cedir

Joventut estalonada,
bé cal que respiris fort!
Per la gola eixarreïda
tu voldries beure a doll
al cantiret de la lluna,
que traspua els teus records.

Joventut estalonada
pels dies i per les nits,
correràs per les senderes
fins que et faci mal el pit;
mirallets de caçar aloses
cridaran el teu desig.

Joventut estalonada,
ja el cap va dient que no
i el cor encara s'exalta
en les fugues i en l'amor.
Mentre el cor i el cap s'expliquen,
tu, callada, has pres el vol.

Clementina Arderiu. Contraclaror : antologia poètica. 2008

Introducció, selecció i articles de Maria-Mercè Marçal

Esperança

Encara hi ha camins
que duen a l'amplada
dels horitzons oberts.
Afollarem les tanques
d'ennegrida peresa
i amb els peus sense traves
encetarem senderes.

                       1984

De: Obra poètica inèdita. Vivències

Joana Raspall. Poesia lírica completa. Batec de paraules. 2021

Pròleg de Carles Duarte

La casa que vull

             De: La casa que vull de Salvat-Papasseit a la meva casa.

La casa que vull
que tingui finestres
i tingui un balcó, porticons de fusta,
perquè hi entri el cel
entre les
              escletxes.

Que em voli i em bressi
el mar de la vora
xatracs i gavotes, petxines i closques
i els llençols s'amarin
de sal i
            d'aroma.

Que l'ombra m'arribi
de cims i de planes,
camins i senderes, clavelles i avencs,
perquè em desdibuixin
els somnis de
                      l'ànima.

Que hi hagi parades
en el meu carrer
de carn i de peix, de verdures fresques,
que hi visquin paletes
pintors i
              adroguers.

Que tingui una eixida
que em parli del temps
d'estiu, primavera, de tardor, d'hivern
per allà recloure'm
qualsevol
                moment.

Que la casa tingui
en entrar, una balma,
un altell amb llibres, una taula àmplia,
retrats de qui estimo
d'on neixin
                   paraules.

Glòria Forasté Giravent, dins,

Metáfora : creciendo en poesía = Metàfora : creixent en poesia, 2020

 

Estiu

Roca de vora mar,
les ones et fan fadrina
voltada de pins i atzavares
d'escuma i boira marina.

Canyes de plomall tibat
et perfilen a damunt,
els núvols et fan ganyotes
des de l'infinit profund.

Formigues i sargantanes
patrullen per les senderes
resseguint de pessigolles
les conegudes cingleres.

Vents de mil i una cares
et visiten al moment,
             garbí, migjorn, marinada,
                           llevant, terral o ponent




Lola Casas. Retalls poètics, 2001
Il.: Gustavo Roldán

Entenc i sento

Solament dius entens més en bondat

mes jo entenc i sento també en experiència

de muntanyes de la mar, pau, mots

i planúries de la nostra terra.

Entenc i sento que hem crescut i madurat,

el coratge i les accions que ens han guiat,

l'aprenentatge continuat i les senderes

que entre tots hem creat.

El sentiment estès i perdurable

d'un territori barreja de vida

alegre, saludable i civilitzada.

Teresa Grau Ros