Les ombres del pi que vas talar l'any passat. Les
branques que es retorcen i crepiten. Llenya que
s'encén i crema com es cremen els estius. El ball
victoriós de les flames sobre la matèria. El carbó
i la cendra que se'n desprèn i encoixina l'hivern.
L'impuls de llançar-se al foc sabent que res no co-
mença del no res. Aquest tió que crema i escalfa
les mans de qui heretarà la terra. I el caliu, aquest
caliu de fornal, vermell, que et crida des del ventre
gràvid del foc.
De: Com un àngel fimbradís
Ricard Garcia. Les hores ferides. 2025
Epíleg de Ramon Moix Camps.
XXVI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, 2024
