Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Macip i Gich [Mercè 1920-2017]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Macip i Gich [Mercè 1920-2017]. Mostrar tots els missatges

14 de novembre 2020

Al trenc de l'alba

Al trenc de l'alba
i quan el sol es pon
en nues platges
o darrere els alts cims
cantaré l'esperança.



Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011

04 d’octubre 2015

Un tros de mar

Un tros de mar i un tros de carretera
evoquen bells estius, en el record presents,
ni a tu ni a mi no ens fa mal cap quimera;
trenquem en mil bocins tots els laments,
que passa un any i un altre, i la mar resta
per bé que les petjades ja no són
damunt la sorra, com en jorns de festa
quan era esclat de joia el nostre món.
Aquest mar ens convida i ens espera
i de nou ens acull com un amant
frisós de cada cos, amb la primera
onada, ran de platja, escumejant.


                                 A Carme Bastardas


Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011

12 de gener 2013

Has restat oculta

Has restat oculta
sota la pols de tants segles
en terra germana
mentre tos fills eren àvids
de la teva Saviesa.


A la Verge dels Bons Llibres,

de València




Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011

16 d’octubre 2012

Posta de sol a Valldemosa

Enllà dels penyals el sol es ponia,
feien mar i cel estreta abraçada.
On comença el blau? on roig s'inicia?
S'aquietava l'aigua talment adormida
en l'instant suprem entre nit i dia
amb llums de tardor; tot és calma a l'illa.



Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011

26 d’agost 2012

Strasbourg

Em sembla sentir
trepig de botes encara
però vents de pau
duen ressons de campanes
que desperten els diumenges.



Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011

15 d’agost 2012

Estiu

Galls carboners
i grills fan melodies
a l'horabaixa,
mentre, el bosc escolta
el silenci del vespre.

La plenitud,

l'amor aconseguida,
estima, cor,
estima nit i dia
per si demà fos tard.



Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011

22 de gener 2012

La rosa

Dóna nom a la rosada.
La més bella del jardí;
a l'albada, engalana
els seus pètals de setí.

Després ve el sol i la besa,
arriba el vent i l'esbulla.

Jo estimo, de la rosa,
cada fulla.



Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011