Al trenc de l'alba
i quan el sol es pon
en nues platges
o darrere els alts cims
cantaré l'esperança.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
Bibliopoètiques
biblioteques i poesia
Cercar en aquest blog
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Macip i Gich [Mercè 1920-2017]. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Macip i Gich [Mercè 1920-2017]. Mostrar tots els missatges
14 de novembre 2020
Al trenc de l'alba
Etiquetes de comentaris:
alba,
cantar,
cims,
esperança,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
platges,
poesia breu,
poesia de l'esperança,
sol
04 d’octubre 2015
Un tros de mar
Un tros de mar i un tros de carretera
evoquen bells estius, en el record presents,
ni a tu ni a mi no ens fa mal cap quimera;
trenquem en mil bocins tots els laments,
que passa un any i un altre, i la mar resta
per bé que les petjades ja no són
damunt la sorra, com en jorns de festa
quan era esclat de joia el nostre món.
Aquest mar ens convida i ens espera
i de nou ens acull com un amant
frisós de cada cos, amb la primera
onada, ran de platja, escumejant.
evoquen bells estius, en el record presents,
ni a tu ni a mi no ens fa mal cap quimera;
trenquem en mil bocins tots els laments,
que passa un any i un altre, i la mar resta
per bé que les petjades ja no són
damunt la sorra, com en jorns de festa
quan era esclat de joia el nostre món.
Aquest mar ens convida i ens espera
i de nou ens acull com un amant
frisós de cada cos, amb la primera
onada, ran de platja, escumejant.
Etiquetes de comentaris:
Bastardas [Carme],
estiu,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
mar,
petjades,
poesia marítima,
records,
sorra
12 de gener 2013
Has restat oculta
Has restat oculta
sota la pols de tants segles
en terra germana
mentre tos fills eren àvids
de la teva Saviesa.
A la Verge dels Bons Llibres,
de València
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
sota la pols de tants segles
en terra germana
mentre tos fills eren àvids
de la teva Saviesa.
A la Verge dels Bons Llibres,
de València
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
Etiquetes de comentaris:
llibres,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
poesia breu,
saviesa,
segles,
València
16 d’octubre 2012
Posta de sol a Valldemosa
Enllà dels penyals el sol es ponia,
feien mar i cel estreta abraçada.
On comença el blau? on roig s'inicia?
S'aquietava l'aigua talment adormida
en l'instant suprem entre nit i dia
amb llums de tardor; tot és calma a l'illa.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
feien mar i cel estreta abraçada.
On comença el blau? on roig s'inicia?
S'aquietava l'aigua talment adormida
en l'instant suprem entre nit i dia
amb llums de tardor; tot és calma a l'illa.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
Etiquetes de comentaris:
blau,
calma,
capvespre,
illes,
llum,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
Mallorca,
mar,
penyals,
poesia breu,
roig,
sol,
tardor
26 d’agost 2012
Strasbourg
Em sembla sentir
trepig de botes encara
però vents de pau
duen ressons de campanes
que desperten els diumenges.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
trepig de botes encara
però vents de pau
duen ressons de campanes
que desperten els diumenges.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
Etiquetes de comentaris:
campanes,
diumenge,
Estrasburg,
Europa,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
pau,
poesia breu
15 d’agost 2012
Estiu
Galls carboners
i grills fan melodies
a l'horabaixa,
mentre, el bosc escolta
el silenci del vespre.
La plenitud,
l'amor aconseguida,
estima, cor,
estima nit i dia
per si demà fos tard.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
i grills fan melodies
a l'horabaixa,
mentre, el bosc escolta
el silenci del vespre.
La plenitud,
l'amor aconseguida,
estima, cor,
estima nit i dia
per si demà fos tard.
Mercè Macip i Gich. Petits poemes, 2011
Etiquetes de comentaris:
boscos,
estimar,
estiu,
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
melodia,
poesia amorosa,
poesia breu,
poesia del cor,
silenci
22 de gener 2012
La rosa
Dóna nom a la rosada.
La més bella del jardí;
a l'albada, engalana
els seus pètals de setí.
Després ve el sol i la besa,
arriba el vent i l'esbulla.
Jo estimo, de la rosa,
cada fulla.
La més bella del jardí;
a l'albada, engalana
els seus pètals de setí.
Després ve el sol i la besa,
arriba el vent i l'esbulla.
Jo estimo, de la rosa,
cada fulla.
Etiquetes de comentaris:
Macip i Gich [Mercè 1920-2017],
neu,
poesia breu,
poesia rosada,
roses,
sol
Subscriure's a:
Missatges (Atom)