Cançó de bressol

       PRÒSPER

El dia s'ha acabat
i el món se'n va a dormir;
i tot el que era amb tu
no hi és ーja és lluny d'aquí:
els núvols, els tractors,
les cases, el jardí...
Som fets d'un tros del somni
d'un somni molt petit.

  Ho veus? Tot es desfà
com aire en l'aire fi.
La sents?, sents la cançó,
que et dorm a dins el llit?
La son ho envolta tot,
i el món és un coixí.
Els ulls se't van tancant.
Que tinguis bona nit.

II

Jaume Coll Mariné. Com les fulles. 2026. P. 48

Premi Carles Riba 2025

De Verdaguer

                           Amplitud de carenes del pit!
                                               Josep Junyent

Ara tinc la sang verda; faig cel com els cims.
                                                   Antoni Pous

Vaig anar a seure al costat d'un riu
i una riuada se m'enduia;
i rodolava enmig dels roures
i aquell rodar-hi m'agradava.
La tempesta es va fer gran;
i la roureda es va fer gran,
i m'enfonsava en la roureda.

Jaume Coll Mariné

Es troba en la revista:

Reduccions : revista de poesia. núm. 123, primavera - estiu 2025, p. 17

I veiem que s'ajoca el Pirineu

                                                        Amb Xenòfanes



I veiem que s'ajoca el Pirineu, com una ocella enorme;
i, dormint, tota ella pensa i ens mira i ens escolta.

  


Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt. 2018

Cançó de bressol

                                   Com l'herba, com la pluja
                                                       M.-M. MARÇAL


Veus aquesta foscor
que ho guarda tot, que no
sap què és el Temps, la nit
o el dia? Veus com mor
dins l'ull i dins el cor
tot el que saps del món?
Ho veus, que tot es fon?

  I ara és l'Amor que et guarda
i s'obre com la tarda
s'obre al vespre, l'Amor
que mou el sol, l'Amor
que et té quieta i és
els ulls, els pits, després
la nit i la foscor

  que em diu pels dits que ets tu,
que és el teu cos que ens duu
units com per un déu
petit que no diu res
i ens veu de lluny, sorprès
com ho estic jo. I, ho veus?,
se t'obre sota els peus

  el dia, que ho fa tot,
que et torna el món i el brot
que ets tu dins seu, dormint.
Deixa'l que ens guardi, aquest
Amor: aquest deuet
poruc massa sovint
que ens va ensenyant a viure.



Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt. 2018

La parpella del dia i del matí

La parpella del dia i del matí,
una casa. La llum, com una casa.



Amb Plató


Jaume Coll Mariné. Un arbre molt alt. 2018