Bibliopoètiques

biblioteques i poesia

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amoïnar-se. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris amoïnar-se. Mostrar tots els missatges

23 d’abril 2020

El mestre del silenci

El mestre del silenci
va dibuixar una arrel.
L'arrel es va estirar en arbre.
L'arbre va envair el cel
com una aquarel·la humida
i va canviar l'estació amb els seus colors.
El vent va escampar remor
de fruits transparents.
El mestre del silenci
s'ho va mirar i mirar, després,
amoïnat perquè li mancava talent,
va rebregar el full.



Kristin Dimitrova, dins,


Reduccions: revista de poesia, núm. 100, p. 99

Tr.: Eva Sableva