Quan creguis que l'aigua
t'arriba fins al coll,
quan els problemes i les preocupacions,
volen ofegar-te,
posa't el vestit de bany,
les ulleres i la gorra, comença a nedar,
escull un dels estils:
braça, esquena, crol, papallona,
que s'adapti a les teves forces.
Cal aconseguir el millor rècord:
sobreviure.
Assumpció Forcada. Poemes olímpics. 2016
Inclou partitures músicals
Penses al teu estil
mentre floreixes,
d'alè espiritual
d'aire endolceixes,
estranya inesbrinable
tan gentilment propera,
pregona ininventable
tan infantívola,
tu santa sense afany
feta de pura llum,
oh rosa, dolça rosa...,
i tu no ho saps.
–––––
Die Rose
Für Jan Rave
Du denkst auf deine Weise,
indem du blühst,
mit geistiger Atemspeise
die Luft versüßt,
so fremd-allunergründlich
wie lieblich-nah,
so tief-allunerfindlich
wie kindlich-da,
du heilig Mühelose
aus lauter Licht,
o Rose, liebe Rose,
und weißt es nicht.
Peter Gan,
pseudònim de Richard Moering, dins,
Antologia lírica alemanya (1910-1960). 2019
Tria i traducció de Guillem Nadal
Pròleg de Roberto Mosquera
Tinc, ja, un estil definitiu: la llum,
com part d'ordres més grans, la trobaré
al cup de pedra grisa, vora el mite
d'un rude basament de travertí.
Parets de vidre i marbre verd, i sostres
plans i blancs construïren la noblesa
de l'espai, fa molts anys, a Montjuïc,
amb uns arbres darrere d'unes llàgrimes
tan sumptuoses com ho és la pluja.
Joan Margarit, dins,
Deu poetes d'ara: antologia. 1996
Edició: Dolors Oller
